SAMPLER SERIES. Ictus Ensemble. Lionel Peintre, baríton i narrador. Dir.: Georges-Elie Octors. Obres d’Stravinsky i Aperghis. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 16 DE NOVEMBRE DE 2014.
Per Mila Rodríguez Medina
L’any 1914, el món tal com es coneixia esclatà. La coneguda durant 25 anys com a Gran Guerra –ningú no s’imaginava aleshores que la barbàrie tornaria sota la forma d’una nova Guerra Mundial el 1939– va modificar tots els preceptes bèl·lics de l’època i va introduir al camp de batalla els mecanismes de massificació i despersonalització de la industrialització. Així, una nova figura va néixer amb tota la seva definició, la del soldat desconegut, símbol tan explotat a posteriori en la construcció de l’imaginari del record a les víctimes de la Gran Guerra en monuments i homenatges. Un soldat sense rostre, representant de la massa indefensa, jove i irreflexiva que va viure els horrors més grans de la història de l’home i a qui el joc de la Primera Guerra Mundial va arrabassar la personalitat i racionalitat. En aquest soldat desconegut va centrar L’Auditori el seu concert en record del primer centenari del conflicte, com a part de la recentment estrenada programació de noves músiques Sampler Series, organitzat en col·laboració amb l’European Concert Hall Organisation (ECHO). Per a la interpretació, una de les millors formacions europees dedicades al repertori contemporani, l’Icuts Ensemble, i en el programa un gran nom del repertori dedicat al conflicte bèl·lic, Histoire du soldat d’Stravinsky, i una nova visió, Le soldat inconnu de Georges Aperghis, composta el 2013.
L’any 1918, el mateix del final del conflicte, Stravinsky va convertir el seu soldat desconegut en el personatge d’un conte macabre, d’una lluita simbòlica amb el dimoni pròpia d’un antic teatre de titelles fosc i horrible amb tot un seguit de melodies temàtiques tan recognoscibles i fins i tot populars que hipnotitzen i espanten sempre com si fos la primera escolta. Histoire du soldat és una obra exigent, nua en molts sentits, d’una formació mínima que ha de funcionar com un gran conjunt fet de fortes individualitats, i en aquesta tasca no va fallar en un sol detall l’Ictus Ensemble. No cal dir, i molt menys després d’aquest concert, que es tracta d’un conjunt de primer nivell: el seu so és impecable, desprèn un coneixement exhaustiu del seu programa, amb serietat en la interpretació i en el desenvolupament escènic, i en què la direcció de Georges-Elie Octors transmet a tot el conjunt una precisió indiscutible. La interpretació de tots els músics es va mostrar impecable, però s’ha de destacar sens dubte el violí de George van Dam, un dels papers clarament més difícils de la partitura d’Stravinsky i l’execució del qual va ser excel·lent durant tota l’obra. Tot i així, el veritable protagonista d’aquest conte del soldat enganyat una i mil vegades pel diable és, com no podia ser altrament, el narrador. El baríton Lionel Peintre va exercir com a actor còmic i dramàtic a la vegada, amb un estudi del text sorprenent portat a l’extrem, en què cada gest estava carregat de sentit i magnetisme i volava sobre la massa sonora de l’Ictus Ensemble, els membres del qual l’esperaven, lluitaven i acompanyaven en un acte de comunicació impecable.
El compositor grec resident a París Georges Aperghis va pensar l’obra Le soldat inconnu per ser interpretada pel mateix Peintre, però paradoxalment el seu magnetisme va quedar disminuït en aquesta segona part del concert. De factura més aviat clàssica en els fonaments compositius, aquesta obra –estrena nacional en el Sampler Series– beu de la Histoire du soldat d’Stravinsky i d’un conte referencial de Kafka que fa servir la Torre de Babel com a símbol del naixement dels conflictes i els grans somnis immortals de la humanitat. Una peça molt complexa en la seva part vocal que indubtablement Lionel Peintre va superar amb qualitat, però que per la seva banda la força de l’Ictus Ensemble va destacar. Aquest conjunt belga desprèn una carrera llarga i, per tant, uns mecanismes interns d’interpretació i relació entre els músics ben patents durant tot el concert. Amb ells, els moments més durs de la partitura d’Aperghis, en què sembla que la terra encara tremola per les explosions de la Gran Guerra, van fer valer aquesta obra en certs punts irregular per la duració i estructura compacta. En definitiva, un nou cop de puny sobre la taula del Sampler Series amb aquest segon concert del cicle i la sensació d’exercir una mica més de justícia amb aquests soldats desconeguts.
