Múrries
Mar Medinyà Barnadàs
Viena Edicions, Barcelona, 2023
Com a historiadora de l’art, gestora cultural i antiga estudiant de violoncel, Mar Medinyà ha desplegat la seva activitat al voltant de la música des de les més diverses perspectives. Ara li ha tocat provar-ho amb l’assaig literari, i ho ha fet amb una “breu història de la creació musical femenina de la Mediterrània nord-occidental”. Aquest és el subtítol del llibre, batejat amb el suggestiu nom de Múrries.
Allà on siguin, no sabem què en deuen pensar les protagonistes d’aquesta obra, majoritàriament religioses, aristòcrates, cortesanes i burgeses, sobre el qualificatiu que els ha atorgat l’autora, ja que la seva tesi sobre l’evolució del paper de la dona pel que fa al fet musical i artístic constitueix un acte permanent de rebel·lia envers el poder patriarcal. En aquest sentit, cal destacar, per exemple, la seva consideració dels convents femenins medievals com espais de llibertat per lliurar-se de l’hegemonia masculina.
Partint dels exemples pioners de la cartaginesa Milqart, la grega Safo i la bizantina Kassi, en el seu periple cronològic pel Ponent del Mare Nostrum septentrional, Medinyà s’apropa a les cantants d’Al Andalus, a les monges del monestir de Las Huelgas, a les trobairitz occitanes i a les compositores italianes barroques i a les franceses de la Revolució, per acabar fent parada en el feminisme incipient de la Catalunya dels segles XIX i XX, tot completant un recorregut que ens ajuda a assabentar-nos d’una rica creativitat amagada que ara vol sortir a la llum. De fet, actualment s’estan editant diversos llibres que tracten d’aquest tema i que reivindiquen el paper de la dona en la història de la música.
A més de cloure cada capítol amb un seguit de lectures i audicions recomanades, Múrries es completa amb les entrevistes a quatre compositores contemporànies de diverses nacionalitats, que exposen els seus problemes, com a dones i com a creadores. És un bon final per a un llibre que, malgrat els seus encerts, té un parell de problemes: la manca d’un context històric adequat per a molts dels episodis que s’hi expliquen i un cert abús de termes anglosaxons i castellans que pretenen aparentar una certa modernitat, però que en realitat evidencien la pobresa del vocabulari català emprat.
Com que el perfil de les músiques tractades a Múrries correspon de forma aclaparadora a l’anomenada música culta, Medinyà també deixa la porta oberta a una hipotètica continuació de la seva tasca com a assagista, però enfocant-la des d’un altre punt de vista, del tot necessari, quan a la pàgina 62 escriu: “El llibre sobre música popular podem plantejar-lo per a un futur no gaire llunyà”. Tant de bo que no sigui gaire lluny.
