Nathalie Dessay, soprano. Phillippe Cassard, piano. Sony Classical, 2017
A primera vista, aquesta selecció de lieder difícilment podria aparèixer més satisfactòria, situació que es presumeix encara més feliç tenint en compte la qualitat dels intèrprets, la soprano francesa Nathalie Dessay i el pianista Phillippe Cassard. No només s’hi inclouen alguns hits d’irrepetible sensibilitat, com és Du bist die Ruh, sinó que també es recorda la primera caracterització psicològica d’un personatge de Goethe per Schubert, la cançó Gretchen am Spinnrade, del 1814. Totes dues demarquen els extrems de la idoneïtat pel que fa a la interpretació de Dessay: si la seva caracterització de Margarita és brillant, plena d’emocions que s’insinuen amb gran expressivitat, en canvi en aquell celebèrrim lied el seu registre de soprano delinea un excés de sentiment difícil d’entendre (al fil de la tradició interpretativa, i pensant en els materials textuals, els poemes en què es basen). No és l’única cançó que sona forçada per la seva adaptació tímbrica. Algunes virtuts d’aquesta consolidada soprano –afinació o flexibilitat declamatòria– s’aprofiten millor en temes com el que tanca el volum, i que sembla ser l’últim que Schubert va compondre, Der Hirt auf dem Felsen. Aquesta cançó convoca la participació d’un clarinet, que recorre una àmplia gamma d’expressions en paral·lel a la veu. La prestació de Cassard, al piano, també és molt satisfactòria. Demostra una gran capacitat dialogant –un “saber escoltar” fonamental en aquest tipus de peces–, però així mateix brilla per la contundència de les seves intervencions, com als embats del tema Erlkönig.
