CONCERT D’HOMENATGE EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL. Pere Pou Llompart, tenor. Andreu Riera, piano. Obres d’Eduard Toldrà, Miquel Capllonch i Pere Pou Llompart. ESPAI MALLORCA-COL·LEGI MAJOR RAMON LLULL. 11 DE GENER DE 2014.
Per Mila Rodríguez Medina
Amb els temps que corren, a vegades esdevé difícil trobar promotors de la cultura amb ganes d’apostar per projectes nous, i molt menys amb intenció de fer-ho sense cap ànim de lucre. Per això resulten tan sorprenents i dolces les iniciatives que s’estan desenvolupant a l’Espai Mallorca des de la seva reinauguració el setembre passat després de la polèmica amb les institucions públiques que van portar al tancament de la seu anterior l’any 2012. L’última d’aquestes propostes és l’homenatge al poeta palmesà Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que va continuar divendres passat amb un concert i un seguit d’actes en record del centenari del seu naixement, i que el dissabte 1 de febrer també inclourà l’homenatge popular a Rossellò-Pòrcel i Marià Villangómez al Tradicionàrius de Gràcia o l’exposició “De la rosa i de la flama” a la seva seu actual del Raval.
El concert va tenir lloc en un d’aquest indrets que amaga la ciutat de Barcelona d’una bellesa i simbolisme colpidors: la capella de la Residència d’Estudiants del Col·legi Major Ramon Llull, edifici del 1928 on Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el seu amic Salvador Espriu convisqueren uns anys quan estudiaven. Afegit a la idoneïtat d’aquest espai per al record del poeta, el concert proposava un programa basat en la interrelació de la música amb la poesia amb tot d’obres de principis del segle XX regides per un fil conductor: la nostàlgia de la terra pròpia i perduda. Començant per una interpretació correcta de La rosa als llavis, les famoses cançons d’Eduard Toldrà basades en textos de Joan Salvat-Papasseit, la primera part del concert va regalar als assistents d’aquest particular auditori un tastet de l’obra de Miquel Capllonch, compositor pollencí prou desconegut a Catalunya –principalment pel fet que el seu desenvolupament va tenir lloc a Berlín i aquest n’és l’estil compositiu–, el qual va ser un dels mestres principals d’Artur Rubinstein. I es pot parlar de regal sens dubte perquè l’obra de Capllonch posseeix una expressió detallista i acurada de l’ideal germànic d’aquell romanticisme que mai no va arribar a tenir el seu lloc a Espanya, centrat en aquest cas en els textos de Carmen Sylva, pseudònim de la reina consort de Romania Elisabeth von Wied. A més, l’acompanyament al piano d’Andreu Riera, i la seva interpretació solista de la peça Nostàlgia, va ser excel·lent, fins i tot eclipsant en alguns moments la veu del tenor Pere Pou Llompart.
La part més important del concert era l’estrena absoluta de l’obra Les flames a la fosca, composta per Pere Pou Llompart sobre els versos d’Imitació del foc de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, la qual és el resultat de més de deu anys de tasca creativa per part del tenor, que s’ha vist abocat al seu punt final gràcies a la intervenció de l’organització d’aquest concert d’homenatge al poeta. Les flames a la fosca és una obra integrada de tretze cançons, la línia vocal de les quals té com a germen indubtable el text literal, amb un procés melòdic fermament lligat a l’entonació de les paraules, però sobretot és remarcable, i curiós tractant-se de l’obra compositiva d’un cantant, la magnífica tasca realitzada en la creació de l’abric sonor que suposa la línia del piano, plena de matisos i a la qual es troba realment el missatge malenconiós de l’expressió del poeta.
El del divendres passat va ser un concert íntim, d’aquests que tenen lloc quan es troben diverses expressions artístiques segons un mateix sentiment i que es tornen encara més importants quan són promoguts per gent carregada d’amor a la cultura.
