INTÈRPRETS CATALANS AL PALAU. Qvixote Quartet. Obres de Santamant, Ravel i Schumann. PETIT PALAU. 28 DE FEBRER DEL 2013.
Per Mònica Pagès
Fa anys, els músics de casa nostra omplien la Sala de Concerts del Palau al costat d’altres grans figures del món musical internacional –penso en Alícia de Larrocha, en Rosa Sabater, en Victoria de los Ángeles, per esmentar les més llegendàries. Però els darrers vint anys havíem acabat tendint a pensar que els nostres músics no estan a l’altura dels alemanys, francesos o finlandesos, dels grans noms que vénen promoguts per agències estrangeres. Per fi s’ha tornat a obrir una porta perquè els músics del nostre país, tinguin l’edat que tinguin, puguin accedir al públic que atreu el marc emblemàtic del Palau de la Música. Des de José Menor, fins a Jordi Savall, els intèrprets que viuen a Catalunya ja formen part des d’aquest any de la programació oficial del Palau i, sobretot, d’una programació especial que els destaca de la resta de temporades i que té lloc principalment al Petit Palau. Es tracta del cicle Intèrprets Catalans al Palau.
El Qvixote Quartet forma part dels escollits d’aquest nou cicle que vol fer d’aparador dels intèrprets més destacats del nostre país. I es va presentar a l’escenari del Petit Palau en la seva nova etapa, en què ha incorporat la violinista Helena Satué i amb Daniel Cubero a la viola. María Sanz i Amat Santacana continuen completant aquest quartet de corda que ja fa anys que segueix l’èxit obert pel Quartet Casals. Les obres triades van oferir el classicisme montserratí de Pedro Santamant, la contemporaneïtat assimilada de Maurice Ravel i el romanticisme transcendental de Robert Schumann. Tres vessants estilístiques que volien mostrar la versatilitat del Qvixote Quartet i la seva nova sonoritat amb els canvis produïts entre els seus membres. El resultat va ser una interpretació molt acurada, pulcra, que aspira a la uniformitat d’expressió i tendeix a la contenció i a la seguretat. En aquest equilibri permanent, que semblava evitar el contrast i el risc a favor del consens i de la cohesió, en sobresortia el gest de Daniel Cubero, ànima del quartet, que semblava dirigir el pas prudent de tots quatre amb un sentiment de la música més extrem. Com a resposta, el so nítid i precís d’Helena Satué, en una interpretació amb una certa timidesa que caldrà anar alliberant amb el temps i els concerts que tenen per endavant. Tot plegat, un concert d’inici de nova etapa que esperem que tingui un llarg recorregut en què el Qvixote Quartet pugui anar desplegant tot el que vol dir amb la música.
