Lyric & songs
Sarah Zhai Strauss, soprano
Sergi Giménez Carreras, tenor
Orquestra NovAria Filharmonia
Adolf Gassol, director
Novaria Artists, 2024
La productora musical NovAria Artists, que fou creada l’any 2015 pel tenor Sergi Giménez –on també exerceix com a director artístic–, arriba al desè aniversari amb la seva primera incursió al mercat discogràfic amb un llibre-disc que, seguint la seva filosofia i reivindicació, vol fer arribar el món de la música clàssica i especialment l’òpera i el cant al gran públic. Ho aconsegueix a partir d’un clar reflex del que ve oferint al Palau de la Música mitjançant el seu Cicle d’Òpera. Es tracta d’una veritable antologia lírica d’elegant factura, perfectament enfocada tant per iniciar-s’hi com a oient, com també per recordar i reviure els passatges i àries més coneguts del melòman habitual. L’òpera pren un gran protagonisme en el disc amb la idea clara del lluïment de les veus, malgrat que també hi ha espai per a la música orquestral –on la formació creada específicament per la productora l’any 2019 agafa el protagonisme–, la sarsuela i la cançó.
El llibret, de bell disseny, que acompanya el CD conté textos ben didàctics d’Albert Torrens i fotografies magnífiques del Palau de la Música i de les funcions que NovAria hi ha dut a terme –obra de Juan Miguel Morales, Martí Escuder i Elisenda Canals. Tot plegat pot esdevenir ideal com a record després d’algun dels concerts que la productora ofereix al temple musical barceloní. El disc, amb bona presa de so i una presència excel·lent, ofereix un elenc artístic format per la soprano d’origen xinès Sarah Zhai Strauss i el tenor Sergi Giménez Carreras, acompanyats per l’Orquestra NovAria Filharmonia, sota la direcció musical d’Adolf Gassol.
Si desglossem el contingut del disc, podrem escoltar per començar l’obertura de Carmen, un dels títols lírics més populars, en una interpretació d’una certa rotunditat i brillantor. La soprano lleugera encara “C’est des contrebandiers” amb bon fraseig i estil.
El tenor té el seu moment de glòria en la popular “Nessun dorma” de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, amb una veu robusta, expressiva i de forta presència. No se’ns informa en canvi de la identitat del cor que també hi actua.
Hi té cabuda també la sarsuela, amb les “Carceleras” de Las hijas de Zebedeo del mestre Ruperto Chapí, i la cançó, amb Granada del mexicà Agustín Lara –de qui recordem que parla de les dones granadines i el paisatge andalús sense haver-hi estat mai– o Rosó –una de les cançons catalanes d’amor més belles i conegudes.
Els duets també formen una part important del disc amb la conegudíssima cançó napolitana O sole mio, la xinesa You are a great leader, escrita per San Bao, o un clàssic com “Lippen schweigen” de l’opereta La vídua alegre de Franz Lehár.
El preludi de La traviata ens introdueix en aquesta òpera tan coneguda per escoltar a continuació el duet “È strano… Sempre libera”, amb una Sarah Zhai Strauss d’un color homogeni, unes agilitats ben resoltes i un punt de lluminositat.
El popular intermezzo de Cavalleria rusticana de l’italià Pietro Mascagni i una inesperada versió de la conegudíssima Barcelona de Freddie Mercury –amb uns sons inicials curiosos i que semblen samplejats en lloc del que probablement sigui un glockenspiel originalment– tanca un disc ple de grans èxits en versions que sense ser referencials estan interpretades amb rigor, musicalitat i expressivitat i que esdevenen una bona opció per introduir-se o reviure algunes de les àries i cançons més representatives de la nostra història musical. L’orquestra compleix la seva funció d’acompanyant sota la direcció d’un bon concertador Adolf Gassol.
