XXXVI FESTIVAL CHOPIN. Alain Planès i Bartomeu Jaume, pianos. Estrena dels 24 preludis per a Chopin, escrits per: Josep Soler, Pilar Jurado, Voro García, Teresa Catalán, Miquel A. Roig-Francolí, Francisco García Álvarez, Lleonard Balada, Benet Casablancas, Albert Sardà, Narcís Bonet, Alicia Díaz de la Fuente, Antoni Parera Fons, Carme Fernández Vidal, Carles Guinovart, Tomás Marco, Eduardo Pérez Maseda, Josep M. Mestres Quadreny, Carlos Cruz de Castro, Miguel Gálvez Taroncher, José Luis Turina, Jesús Legido, César Cano, David del Puerto i José M. García Laborda. CARTOIXA DE VALLDEMOSSA. 28 D’AGOST DE 2016.
Per Carme Fernández Vidal
Tres generacions de destacats compositors del panorama espanyol contemporani es van donar cita al Festival Chopin de Valldemossa en la trenta-sisena edició per retre homenatge al mestre polonès. Aquest esdeveniment, que tingué lloc el 28 d’agost passat, resulta excepcional des de diversos punts de vista que anirem detallant perquè considerem que mereixen la nostra atenció i reflexió. Però comencem contextualitzant el cas i les seves circumstàncies. Aquest Festival du més de tres dècades convocant els melòmans de la música de Chopin en un dels indrets més encisadors de l’illa de Mallorca, la vila de Valldemossa. Els concerts es duen a terme al marc incomparable de la Reial Cartoixa on el compositor polonès va viure amb l’escriptora George Sand durant l’hivern del 1838 i on compongué algunes de les seves grans obres per a piano. Aquest 2016 el Festival Chopin ha sorprès amb un projecte tan agosarat com extraordinari: l’encàrrec de vint-i-quatre preludis a compositors actuals. Cada un ha partit d’un dels 24 preludis, op. 28 de Chopin, prenent aquest material musical i/o poètic com a estímul i recurs per a la composició d’un nou preludi. Les vint-i-quatre noves peces s’han agrupat sota el títol 24 preludis per a Chopin.
Hem de reconèixer que el projecte no és inèdit, però sí exemplar, ja que situa el Festival Chopin de Valldemossa en la línia d’altres festivals internacionals que han encomanat obres noves a compositors contemporanis entorn d’una figura històrica de la música, bo i establint un diàleg entre passat i present que desperta un interès cabdal i necessari, tant per al creador com per a l’oient, alhora que convida a una profunda reflexió que ha resultat central per a l’art dels darrers cinquanta anys aproximadament. Cal posar en valor l’escomesa d’aquest projecte per part de l’organització si tenim en compte les característiques intrínseques del Festival Chopin, amb una programació preeminentment fonamentada en la música del segle XIX. A més, aplaudim la iniciativa perquè així aquest Festival ha revivificat els seus orígens, quan el músic Joan M. Thomàs –fundador del Festival– proposà la col·laboració amb compositors vius com una de les fites del certamen. Fou així com Manuel de Falla no sols va visitar l’illa de Mallorca, sinó que escriví una obra –la Balada a Mallorca, inspirada en la Segona Balada de Chopin, que s’estrenà l’any 1933 en la tercera edició d’aquest Festival.
Amb aquesta volença es va encomanar a cada compositor d’escriure nova música a l’entorn d’un preludi concret dels que integren l’opus 28 de Chopin. Les noves obres ratifiquen la màxima de l’acte creatiu: no importa quin sigui el material de partida, que la personalitat del compositor es manifesta de manera patent a la seva obra. Cada autor ha fet una apropiació de la idea original de Chopin per transformar-la, fer-la seva i expressar, així, la identitat pròpia. Tot i això, totes les peces desprenen, en major o menor mesura, una certa aroma chopiniana. Potser gràcies a aquest fil conductor, el corpus resultant de les vint-i-quatre noves peces és un conjunt sorprenentment unificat –malgrat la disparitat estètica inherent a les distintes personalitats artístiques–, que bé podria funcionar de manera autònoma, tot i que descobreix plena significança quan la seva interpretació se simultanieja amb els 24 preludis, op. 28 de Chopin.
El dia de la seva estrena, la interpretació es va fer de manera alternada, és a dir: el Preludi núm. 1 de Chopin i seguidament la peça de nova creació escrita a partir de la suggestió d’aquest Preludi de Chopin; i així successivament fins a completar el cicle. El fet que s’interpretessin després del Preludi respectiu de Chopin resultà tot un encert, puix que el públic va poder apreciar millor les influències i associacions amb el compositor polonès. El que per als compositors actuals va suposar un repte, per a l’oient fou un aprenentatge històric i estilístic extraordinari.
Es disposaren dos pianos a l’indescriptible escenari de les naus del Claustre de la Cartoixa de Valldemossa. En un el pianista francès Alain Planés interpretava els Preludis de Chopin, mentre que a l’altre el pianista mallorquí Bartomeu Jaume interpretava les peces de nova creació. Entre el públic –al voltant d’unes quatre-centes persones–, un alt percentatge d’estrangers (alguns d’ells es desplacen anualment a l’illa per assistir als quatre concerts d’aquest festival), personalitats del món de les arts plàstiques i la literatura, i catorze dels vint-i-quatre compositors que pogueren assistir a l’estrena. El pianista Bartomeu Jaume, conegut i reconegut per les seves interpretacions rigoroses i molt expressives, va desenvolupar la seva escomesa amb una precisió sense precedents, tant pel que fa al domini tècnic de les peces –moltes de les quals requereixen un autèntic virtuosisme–, com al grau d’aprofundiment en l’esperit de cada una de les obres i les respectives personalitats artístiques. El públic va saber reconèixer a Jaume un tan excel·lent treball amb una dilatada ovació a la qual se sumà el seu partenaire francès.
El projecte del Festival Chopin de Valldemossa no ha acabat aquí, ja que s’està treballant en la gravació d’un disc i la publicació de les partitures de la col·lecció, mostra indiscutible del pianisme espanyol del nostre temps. Agraïm i aplaudim també aquesta iniciativa que permetrà conèixer aquestes músiques i l’admirable tasca dels coratjosos intèrprets que les acaren, perquè així quedi constància del que podem considerar una veritable gesta pels temps que corren.
