MÚSICA DE CAMBRA. SCHUBERT LIED II. Samuel Hasselhorn, baríton. Renate Rohlfing, piano. Obres de Schubert. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 20 DE DESEMBRE DE 2017.
Per Lluís Trullén
La veu de Samuel Hasselhorn i el piano de Renate Rohlfing van ser els protagonistes del segon concert del cicle de lied dedicat a Schubert que se celebra a l’Auditori de Barcelona. Aquesta iniciativa que porta a terme la Schubertíada, el CNDM i L’Auditori, de moment ja té planificades tres temporades, en les quals podrem escoltar joves talents internacionals del panorama liederístic. Amb una bona entrada de públic, el segon programa del cicle va presentar a Barcelona la veu del baríton Samuel Hasselhorn, un jove cantant de vint-i-set anys que, format a Hannover, París i Nova York, ja ha estat guardonat a nombrosos premis internacionals, com el Wigmore Hall Song Competition de Londres (2015), l’Hugo Wolf Competition (2016) o enguany el de Lied de Heidelberg. Concerts internacionals, participacions operístiques i primers enregistraments són el punt de partida d’una cantant que té pel davant un futur més que prometedor.
El programa escollit, integrat per una vintena de lieder de Schubert, estava dividit en blocs temàtics: el caminant, la mort, el mar i els rius, i per acabar una curosa selecció del recull de lieder que configuren El cant del cigne, coronat com sol ser freqüent amb Die Taubenpost, la darrera composició que l’autor vienès va dedicar al gènere. Un programa curosament confegit i adequat per a les característiques d’una veu poderosa, de grandíssima projecció i d’una claredat de dicció diàfana. Hasselhorn, exquisidament acompanyat per Renate Rohlfing, posseeix una indubtable sensibilitat expressiva i una capacitat que denota gran maduresa per copsar la diversitat de matisos que s’amaguen darrere la poesia de Rellstab, Seidl, Goethe o Claudius. Es va mostrar poderós en Der Atlas, refinadíssim en El comiat, entregat amb les diferents caracteritzacions que conté el celebèrrim Erlkönig, o mostrant una suggeridora naturalitat en el cant en el bellíssim An Sylvia. La seva veu, bellíssima en els registres central i greu més que en les notes més agudes de la tessitura, és d’una qualitat inqüestionable, dúctil, amb uns fonaments solidíssims i amb una projecció àmplia, a moments inclús excessiva en el control del volum. Les qualitats d’una pianista com Renate Rohlfing, d’un altíssim nivell tècnic i d’una elegant expressivitat musical, es van adequar sempre a les característiques i a la projecció de la veu, tot propiciant un equilibri amb el qual es podien copsar les diferents atmosferes poètiques. Un recital que ens ha permès escoltar una veu que per les seves qualitats promet triomfar tant en el camp liederístic, operístic i en el dels oratoris.
