LIFE VICTORIA. Núria Rial, soprano. Rubén Fernández Aguirre, piano. Obres de Mompou, Campra, Cesti, Scarlatti, Schubert, Mendelssohn, Brahms, Gounod, Fauré, Ravel, Vivancos, Granados, García Morante, Montsalvatge, Guridi, Halffter i Toldrà. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 22 D’OCTUBRE DE 2023.
La soprano Núria Rial i el pianista Rubén Fernández Aguirre van presentar el programa concebut com a homenatge a Victoria de los Ángeles a l’únic escenari que, segurament, no podien ni volien evitar: el del festival LIFE Victoria.
Així, la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau va acollir aquest autèntic calidoscopi musical, en el qual apareixen fins a disset compositors, amb una única repetició, Mompou, i només una cançó de cadascun, amb dues excepcions: Granados i Toldrà. La selecció, però, lluny del que podria semblar, no era gens arbitrària, sinó que cada peça escollida tenia algun vincle amb Victoria: bàsicament, que ella les havia cantades.
Amb tot, i com era d’esperar, la tria es va revelar també idònia per a la veu de Núria Rial, que es va adaptar amb facilitat camaleònica a l’àmplia paleta expressiva: des de l’intimisme, gairebé místic, del Cantar del alma de Mompou –que donava títol al programa– fins a la lleugeresa de Le violette de Scarlatti o el lirisme de lieder mítics com per exemple An Sylvia de Schubert o Auf Flügeln des Gesanges de Mendelssohn, passant per la desimboltura de dues de les Tonadillas en estilo antiguo de Granados.
Van ser moments especialment destacats la dedicatòria de Kaddish de Ravel, amb motiu dels conflictes del moment arreu del món, la sorpresa dels dos versos de Victoria musicats per Bernat Vivancos –en què la soprano va intervenir sobre les cordes del piano des de dins de l’arpa–, la sentida interpretació de Mariagneta arranjada per Manuel García Morante, present a la sala, i la darrera Cançó de comiat de Toldrà, també una de les darreres que va treballar Victoria abans de morir, segons que va explicar Rial. El pianista Rubén Fernández Aguirre, per la seva banda, va interpretar en solitari pàgines de Gounod i Guridi, que també va presentar.
Els aplaudiments entusiastes del públic, una part del qual havia assistit al recital previ d’Alexandra Nowakowski programat pel mateix festival, va motivar dues propines seleccionades a partir de l’amor de Victoria per la cançó popular: El rossinyol –també en la versió de García Morante, que tant havia acompanyat Victoria als seus recitals– i la bellíssima Azulao del brasiler Jayme Ovalle.
Després de Peralada, Madrid i Barcelona, el programa es presenta aquest dimecres 25 d’octubre al Teatro Arriaga de Bilbao.
