Tres sonates catalanes per a viola i piano.
Obres de Benejam, Brotons, Lamote de Grignon i Montsalvatge.
Ashan Pillai, viola, i Juan Carlos Cornelles, piano.
Nibius, 2023
Ashan Pillai ha redescobert, publicat i enregistrat bona part de la música escrita per al seu instrument arreu de l’Estat espanyol. El violista se submergeix ara en l’univers musical català de principis i mitjans del segle XX oferint unes lectures que irradien lluminositat i calidesa sonora amb un caràcter expressiu i unes sonoritats coloristes. És capaç d’oferir la vessant més intimista i acompanyar-la d’un cert tarannà juganer a l’Scherzino de Ricard Lamote de Grignon. Però també de cercar la intensitat, la virtuositat i la declamació que reclama la Sonata per a viola i piano, op. 28 de Salvador Brotons –obra acabada l’any 1982 quan encara estudiava composició sota la guia de Xavier Montsalvatge. Escoltin si no la secció més obstinada del “Moderato” –amb dobles cordes en la viola i polirítmia al piano– o la part més punyent de l’“Adagio lugubre”, imbuïda de colors. La trepidant rítmica del “Molto Allegro” arrodoneix una lectura que ens fa reviure aquesta Sonata plena d’intensitat.
La frescor, la flexibilitat en el fraseig, la bellesa sonora, així com un veritable diàleg amb el pianista impregnen una Sonata per a viola i piano de Lluís Benejam, escrita el 1952 –dos anys abans de traslladar-se a l’Equador–, que és també subtitulada “Moments musicals” i que és una petita joia cambrística.
Tanca el disc l’obra de Montsalvatge amb una novetat important. El compositor gironí conegué els moviments avantguardistes i estètics més trencadors de la seva època, però es va mantenir en un punt intermedi, sense ser tradicional ni avantguardista i trobant una veu pròpia.
La seva Sonata concertant, escrita per a violoncel i piano, s’endinsa en la politonalitat sense defugir el serialisme. I els intèrprets n’aconsegueixen una lectura realment exemplar, amb un “Vigoroso” ple d’intensitat i un punt d’heroïcitat. Ashan Pillai enlluerna en un primer moviment on el compositor aconsegueix posar-lo al límit, tot i que ambdós intèrprets no defugen el punt de serenitat i lirisme en un bell diàleg. El “Moderato sostenuto” ve marcat per un intent de fugida de la tonalitat, abans d’un “Scherzo” tan incisiu com juganer i un “Rondó” on els músics en ressalten la naturalesa rítmica.
Enrique Santiago –professor als Cursos de Música de Compostel·la, igual que el músic gironí i que Ashan Pillai, que acaba de ser-ne nomenat director artístic– li proposà fer una versió per a viola i piano d’aquesta obra. El mateix violista escriví la versió que podem escoltar ara seguint els consells de Montsalvatge i que resulta sense cap mena de dubte una gran novetat per a tots els melòmans. La bella Pregària a Santiago –encàrrec d’Antonio Iglesias, director dels Cursos Universitaris i Internacionals de Música de Compostel·la– basada en el tema de la cançó per a soprano i piano Oraçao, que el mateix compositor havia escrit i que va ser estrenada pel violista Enrique Santiago i la pianista Alicia de Larrocha, arrodoneix un disc que cal conèixer i gaudir-ne.
