LIFE VICTORIA. Héctor Ruiz Vilches, tenor. Joan Espuny Parés, piano. Obres de Toldrà. Ofèlia Sala, soprano. Julius Drake, piano. Amb la participació del Quartet de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (OSVA). Obres de Mozart, Schubert, Brahms, Chausson i Strauss. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 21 D’OCTUBRE DE 2024.
El programa de mà del recital d’Ofèlia Sala al LIFE Victoria recordava que la soprano valenciana havia homenatjat Victòria dels Àngels al Liceu després de la seva mort i també el 2013 en el primer concert del festival al qual ara tornava onze anys després. Potser passava més desapercebut, en canvi, que es tractés de la cloenda de la quarantena de recitals que han commemorat el centenari del naixement de Victòria, sens dubte, pel fet que centenari i festival s’han encavallat i la programació continua les properes setmanes sense solució de continuïtat.
Sigui com sigui, Sala va oferir una autèntica lliçó de cant a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau. Acompanyada per un còmplice Julius Drake, va demostrar –sobretot– l’estat excel·lent de salut en què manté el seu instrument de soprano lírica lleugera passada la cinquantena. A més de la bellesa tímbrica i la tècnica impecable a què ja ens tenia acostumats, tenint en compte les relativament escasses oportunitats de sentir-la a Barcelona, la cantant també sedueix amb una capacitat de concentració fascinant, que teixeix un fil invisible entre peça i peça i fa que l’espectador no pugui treure-li els ulls de sobre ni mentre canta ni quan deixa de fer-ho.
Val a dir, d’altra banda, que el repertori escollit tampoc no li permetia gaires canvis de registre: l’àmplia selecció dels catàlegs de Schubert i Brahms que va oferir girava a l’entorn de l’amor i el desamor, com també ho feien, de fet, l’ària de concert mozartiana Ch’io mi scordi di te? i la dramàtica –gairebé tràgica– Chanson perpétuelle de Chausson, en què Sala va semblar potser més relaxada. En aquestes dues peces, l’una per encetar el concert i l’altra a mig camí de la segona part, es van afegir a cantant i pianista els membres del Quartet de l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles (Laia Pujolasos, violí; Maria del Mar Aldomà, violí; Patricia Torres, viola; Eduard Raventós, violoncel), que van oferir un contrapunt singular al format del concert tot i que les reduïdes dimensions de l’estrada no ho feien gaire còmode. El recital va culminar amb una interpretació magistral de les Quatre cançons, op. 27 de Strauss i els vint segons de silenci sepulcral que el públic va respectar després de l’última nota. Tot un luxe.
Després de dues hores llargues de gaudi auditiu absolut, soprano i pianista van oferir com a propina Maig de Toldrà, una picada d’ullet al tenor Héctor Ruiz, valencià com ella, i al pianista Joan Espuny, que en qualitat de LIFE New Artists l’havien precedida amb la interpretació, precisament, de cinc cançons del compositor de Vilanova. També d’aquesta manera, Sala tancava un cercle al LIFE Victoria.
