BCN PIANO FESTIVAL. Oksana Pavlova, piano. Obres de Debussy, Chopin, Skriabin. AUDITORI CULLELL I FABRA. 16 DE NOVEMBRE DE 2023.
El recentment inaugurat BCN Piano Festival obre les portes en diferents districtes de Barcelona a uns concerts d’un interès inqüestionable. Pianistes nacionals i internacionals actuen en el decurs d’aquesta temporada per equipaments distints (del Teatre de Sarrià al Reial Cercle Artístic) sota una curosa elecció d’intèrprets i programes, amb Melani Mestre, Lluís Arquer i Eduard Fontbona com a directors artístics d’aquest nou cicle de concerts. A pocs metres del Palau de la Música, l’Auditori Cullell i Fabra va ser l’escenari on va actuar la jove pianista ucraïnesa Oksana Pavlova. Pianista formada a l’Acadèmia de Música Nacional de Lviv i amb l’obtenció d’un gran nombre de premis a concursos del seu país, la seva trajectòria, com la de molts artistes compatriotes, es va veure trencada per la invasió de Rússia. Pavlova resideix des de fa uns mesos a Barcelona i després dels èxits assolits en diferents concerts –com els d’aquest estiu al Festival de Música Costa Daurada de Salou–, ara ha estat invitada pel BCN Piano Festival.
Pavlova va oferir un programa que alternava obres de Chopin, Debussy i Skriabin –probablement amb Rakhmàninov, el seu compositor predilecte. Amb una elegància física innata, Pavlova va mostrar unes qualitats musicals excepcionals afrontant un extens programa d’extrema dificultat tècnica i musical. A més de les Balades 1 i 4 de Chopin o el Clar de Lluna de Debussy, entre altres composicions, la pianista ucraïnesa va oferir unes interpretacions d’obres tan exigents de Skriabin com l’Impromptu en Si bemoll menor, op. 12, la Fantasia en Si menor, op. 28 o l’Estudi en Sol sostingut menor, op. 8 núm. 9, que denotaven el talent tècnic i un gust musical portador d’una tremenda personalitat.
El pianisme de Pavlova és pur, sense gestos desmesurats, elegant en la dicció, i amb una fortalesa en els atacs com a resultat d’un estil pianístic heretat d’aquelles escoles musicals de l’Europa de l’Est. Però per sobre de tot és la puresa de la musicalitat, el rigor, la qualitat expressiva el que més cal admirar d’aquesta pianista. El seu Chopin té el punt just de rubato, afronta els apartats de més virtuosisme amb vehemència i apassionament, i el discurs narratiu de les Balades resulta poderós, enèrgic, però també poètic. Bellíssim el seu Debussy, amb una varietat de colors sonors que ens transportaven a l’atmosfera de la refinada música francesa i sobretot el seu Skriabin resultava incommensurable. La manera de comprendre la varietat harmònica, la seguretat en afrontar els atacs dels acords, els salts, els passatges de tremenda exigència tècnica, esdevenien el mitjà per assolir unes de les recreacions plenes de colors, punyents, vehements i més apassionades (molt properes a l’estil de Jaeden Izik-Dzurko) que poden escoltar-se actualment dedicades a aquest compositor. Un Skriabin multicolor, a moments romàntic, d’altres expressant aquelles harmonies avantguardistes i, per sobre de tot, fent conviure el sentit poètic amb la força passional que emanen d’aquestes obres complexes. Una interpretació magistral de l’Estudi Patètic va rubricar aquest recital d’una pianista elegantíssima amb un talent inqüestionable i que com tants d’altres dels seus compatriotes, dissortadament ha hagut d’abandonar el seu país per motius bèl·lics.
Imatge destacada: (c) BCN Piano Festival.
