PRIMAVERA LIFE. Mattia Olivieri, baríton. Michele d’Elia, piano. Alba Fernández Cano, soprano. Arturo Ausensi, piano. Cançons per a veu i piano de diversos autors. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. 16 DE MARÇ DE 2022.
El Primavera Life, l’apèndix primaveral del Festival Life Victoria, va obrir la seva segona edició amb l’actuació del baríton italià Mattia Olivieri acompanyat al piano per Michele d’Elia.
Olivieri, que està fent una carrera molt interessant com a cantant d’òpera i que va actuar a La favorite que es va poder veure al Liceu el 2018, es va presentar a la ciutat com a intèrpret de recital amb aquesta actuació a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau.
El programa, variat, ambiciós, difícil, va incloure l’estrena absoluta d’Amore immortale, un petit cicle de dues cançons sobre textos de Dante del compositor londinenc Iain Bell, dues peces d’accés no gens fàcil que el públic va rebre amb una cortesia tèbia. El programa incloïa també els Tre sonetti di Petrarca de Liszt, les Cinq mélodies populaires grecques de Ravel, les molt infreqüents i molt interessants Quatre chansons de Don Quichotte de Jacques Ibert i, per acabar, les tres cançons de Don Quichotte à Dulcinée de Ravel.
Olivieri posseeix un veu jove i bellíssima, suaument vellutada, acollidora, seductora. El registre central és imponent, amb una projecció esplèndida, la veu també puja bé a l’agut sense perdre timbre, però quan s’ha de submergir en el registre greu minva clarament en nitidesa, gruix i força.
Olivieri està fent principalment carrera de cantant d’òpera i ho va demostrar a bastament en els bisos operístics que va oferir i que van entusiasmar el públic, però com a intèrpret de lied, de cançó culta, encara està una mica verd. Domina prou bé la distància llarga, l’expansió i l’extroversió operística, però la proximitat, la distància curta, el cant íntim, de vegades introvertit, sovint entotsolat de la cançó amb piano davant un petit auditori encara no la controla del tot. Sap com cantar en un escenari, però encara no sap ben bé com ha de fer servir la veu en un auditori amb la primera fila de públic a tres metres.
Olivieri va estar acompanyat al piano amb competència però sense excel·lència per Michele d’Elia. El pianista va poder lluir en solitari en dues peces: la “Cançó de l’estrella” de Tannhäuser de Wagner en la transcripció per a piano que en va fer Liszt i en un altre fragment operístic transcrit també per a piano, la cèlebre “Méditation” de Thaïs de Massenet.
El Primavera Life, de la mateixa manera que encertadament ho fa el Festival Life Victoria, va obrir la sessió amb un breu primer apartat, el Life New Artists, que va oferir a la soprano barcelonina Alba Fernández Cano i al pianista valencià Arturo Asensi l’oportunitat de presentar-se davant del públic. Van interpretar a molt bon nivell quatre cançons de Liszt: O lieb i Lorelei, en alemany, i Oh, quand je dors i Comment, disaient-ils, en francès.
Imatge destacada: (c) Elisenda Canals – LIFE Victoria.
