Cristóbal HALFFTER
Orchestrations
OF Gran Canaria. Dir.: Pedro Halffter. Deutsche Grammophon, 2015
Un dels aspectes més interessants del compositor madrileny Cristóbal Halffter és l’interès que té per la música del passat, i com, mitjançant la confrontació en un diàleg sincer i respectuós, n’actualitza les sonoritats. Aquest disc en recull, sota l’exigent direcció del seu fill Pedro, cinc mostres excel·lents, que van des de la rigorosa orquestració –en el sentit estricte de la paraula– de l’Eritaña d’Albéniz, a les lliures apropiacions i interpretacions temàtiques sobre obres d’autors diversos.
Obre la selecció el Tiento de primer tono y Batalla imperial, una de les obres de més anomenada del compositor, bo i reorquestrant dues conegudes obres del segle XVII, de Cabezón i Cabanilles, respectivament, i juxtaposant-les de manera natural, no gens conflictiva, a llenguatges rigorosament contemporanis. En canvi, el Preludio para Madrid 2002, aquí en la versió simfònica (l’original, Preludio para Madrid 1992, inclou una important part coral) és una mera orquestració del cèlebre Fandango per a clavicèmbal d’Antoni Soler.
L’obra central del disc és la grandiosa Fantasía sobre una sonoridad de G. F. Haendel, un encàrrec del 1985 de l’Orquestra Nacional de França per al bicentenari del naixement del compositor d’El Messies i també una de les obres més conegudes de Halffter. Aquí ja no poua en la tradició hispànica, sinó que homenatja les arrels germàniques de la família. Tampoc no es tracta d’una mera orquestració o juxtaposició, sinó de l’apropiació lliure del material temàtic del Concert per a orgue, op. 7 núm. 4, que sona solemne cap al final, en una fantasiosa interpretació contemporània. Una obra en tot cas excel·lent, davant la qual hom no pot fer res més que deixondir-se i gaudir.
Clouen el disc dos homenatges a la Iberia d’Isaac Albéniz: l’esmentada orquestració de l’Eritaña i la significativa Halfbéniz, una fantasia característica sobre el material temàtic d’El Albaicín. En definitiva, un disc molt interessant i recomanable. Sergi Moreno-Lasalle
