LA CASA DELS CANTS. Cor Vivaldi. 35 aniversari de la formació. Cor Vivaldi. Antics cantaires del Cor Vivaldi. Josep Lluís Gil i Elisabet Egea, presentadors. Albert Guinovart, piano. Gerard López Boada, piano. Laura Nogueras, violí. Salvador Oriola, clarinet. Manuel Torralba, director convidat. Òscar Boada, director. Obres de Parry, Plass, Casals, Bonet, Britten, López Boada, Torralba, García Demestres i Guinovart. PALAU DE LA MÚSICA. 9 D’OCTUBRE DE 2024.
El nom d’Òscar Boada ha estat vinculat estretament al Cor Vivaldi. Ara, després de trenta-cinc anys d’entrega, deixa en mans de Pilar Paredes aquesta direcció que ha portat el Cor a assolir un absolut reconeixement nacional i també internacional.
Com escriu el propi Òscar Boada, “res no dura eternament i tenint en compte que els darrers anys no han estat fàcils (crisi econòmica, crisi de la covid…), ha arribat el moment de considerar el relleu i donar pas, a partir de l’octubre, a un nou guia que, amb energies renovades, projecti el Cor vers el cinquantè aniversari”. Un comiat que, després de trenta-cinc anys d’entrega, calia que fos especial. De ben segur, Òscar Boada poc hauria pensat que aquell projecte inicial tindria una repercussió tan gran al nostre país, amb reconeixements institucionals –Creu de Sant Jordi–, concerts internacionals, concerts a les tres sales emblemàtiques de Barcelona…. Avui la tasca del Cor continua fent-se amb idèntica il·lusió i entrega a l’Escola Ipsi de Barcelona, sempre atenta a atorgar als nens una dedicació especial a la música.
El treball d’Òscar Boada ha resultat encomiable. I prova d’aquesta tasca, el concert al Palau, on antigues integrants del Cor Vivaldi van compartir escenari amb les veus que ara són el present de l’agrupació coral. Un concert dividit en tres parts en el qual figuraven obres d’Albert Guinovart –autor que en tantes ocasions ha estat interpretat pel Cor Vivaldi–, de Casals, Britten, Elberdin, López Boada i García Demestres –que va poder saludar des d’una llotja després de superar una difícil malaltia.
El Cor Vivaldi va actuar al Palau reunint una setantena de veus femenines –antigues cantaires compartint escenari amb cantants actuals–, acompanyat per diferents instrumentistes, entre ells el propi Albert Guinovart o l’organista Arnau Ferré. El programa s’obria amb una selecció d’Els Pastorets d’Albert Guinovart, una obra que ha acompanyat en diverses ocasions el Cor. El compositor barceloní ha tingut en aquestes darreres setmanes una rellevància notòria en diferents esdeveniments musicals de la ciutat (estrena en el concert inaugural de l’OBC, solista al Palau amb el Segon Concert de Rakhmàninov, compositor de la música de l’acte de la final de la Copa Amèrica que se celebra a Barcelona…) i ara amb la interpretació al Palau d’aquesta música d’Els Pastorets, diàfana i plena de naturalitat que va tornar a brollar en les veus del Cor Vivaldi.
El concert, presentat per Josep Lluís Gil i Elisabet Egea, tenia, però, una falta d’agilitat estructural a causa de les explicacions constants de cadascuna de les obres i que van allargar amb excés (al voltant de dues hores i mitja, amb dues pauses incloses), aquest acte. Deixant de banda aquest aspecte, el Cor va cantar amb gran nivell en tot el concert. Moments emotius com l’Ave Maria d’Irene Plass, una obra delicadíssima a cappella, el majestuós himne Jerusalem de Hubert Parry amb acompanyament d’orgue o el sempre sensacional Nigra sum del mestre Pau Casals van ser estel·lars a nivell interpretatiu. Música de Benjamin Britten, la bellíssima Balada del bes de Narcís Bonet o The laughing heart que el pianista Gerard López Boada va dedicar a Òscar Boada van ser altres moments destacats per apreciar aquestes veus femenines curosament conjuntades per a l’ocasió. Amb el Kyrie i l’estrena del Gloria del jove compositor Manuel Torralba (2001) dirigits per ell mateix es va cloure el programa. Després, el discurs d’agraïment que Òscar Boada va voler dirigir al públic abans d’anunciar Pilar Paredes, que prèviament havia actuat com a soprano a Els Pastorets de Guinovart, com a successora en el lloc de la direcció. Amb la música de La sardana de les monges de Morera va cloure aquest acte de comiat i inici d’una nova època del Cor Vivaldi.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
