PALAU ÒPERA. Accademia Bizantina. Ottavio Dantone, direcció. Filippo Mineccia, Arianna Vendittelli, Marina de Liso, Sophie Rennert, Delphine Galou, Bruno Taddia. A. Vivaldi: Il Tamerlano o La morte di Bajazet. PALAU DE LA MÚSICA. 30 DE MAIG DE 2023.
L’Accademia Bizantina i Ottavio Dantone van tancar la gira europea d’Il Tamerlano o La morte di Bajazet d’Antonio Vivaldi al Palau de la Música en una versió concert que va fer brillar tots els matisos de la música del clergue venecià.
Il Tamerlano és una composició rellevant dins del corpus compositiu de Vivaldi que posa de manifest la seva genialitat en el tractament de la composició, tot i no ser una òpera tradicional, sinó més aviat un pasticcio on combina amb habilitat àries de les seves pròpies òperes, així com fragments d’altres compositors –Geminiano Giacomelli, Johann Adolf Hasse i Riccardo Broschi–, en què assigna les àries pròpies als personatges “bons” del drama, com ara Bajazet, Asteria i Idaspe, mentre que utilitza àries dels seus col·legues per als personatges forans, com Tamerlano, Irene i Andronico. A través d’aquesta fusió intel·ligent de peces, Vivaldi va crear una de les seves millors composicions teatrals. El llibret d’Agostino Piovene, basat en la tragèdia Tamerlan ou la mort de Bajazet de Nicolas Pradon, marca una dramatúrgia plena de tensions en una història d’amors i poder que l’extraordinària direcció de Dantone va ressaltar extraient-ne tota l’esplendor.
El director italià, especialista en aquest repertori, va demostrar la seva destresa i mestria per mostrar-nos la riquesa i varietat de la composició vivaldiana i la seva increïble capacitat tècnica oferint una interpretació enèrgica i apassionada i alhora també delicada i plena de matisos al capdavant d’una excepcional Accademia Bizantina que va respondre de manera excel·lent, és a dir, exhibint virtuosisme i expressivitat en tot moment, amb unes cordes suaus i vellutades ja des de la “Simfonia” inicial, que va sonar fresca i vibrant.
Vivaldi exigeix dels solistes vocals un gran virtuosisme instrumental i l’equip reunit pel director italià se’n va sortir amb encert. Ottavio Dantone en tot moment va trobar el to just a cada recitatiu i ària subratllant-ne la delicadesa del fraseig. Si bé al principi el Tamerlano del contratenor Filippo Mineccia no acabava d’arrencar, a partir del segon acte va mostrar tot el potencial del seu instrument oferint una interpretació vocal excepcional cantant amb intensitat, musicalitat i canvis de dinàmica i matisos, especialment en les àries de bravura, que van fer les delícies dels oients.
L’altra gran veu de la nit, aplaudida des de la primera ària que va interpretar, va ser la de la mezzo Sophie Rennert com a Irene. La cantant austríaca va exhibir un fraseig i refinament estilístic impressionants, amb un domini impecable de la coloratura, i una delicadesa commovedora a la famosa ària “Sposa son disprezzata”. Marina de Liso, en el paper d’Andronico, va demostrar la seva excel·lència amb una veu captivadora i ben controlada; la soprano Arianna Vendittelli, tot i tenir una veu plena d’arestes, va oferir una interpretació entregada d’Idaspe, mentre que la mezzo Delphine Galou (Asteria) va exhibir una gran musicalitat. Potser l’única lleugera desviació de l’excel·lència general va ser el baríton Bruno Taddia (Bajazet), de veu potent, però fora de la coherència estilística general.
Una nit excepcional que va acabar amb el fantàstic sextet “Coronata di gigli di rose” en un bis final després dels aplaudiments entusiastes del públic.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
