FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CERVERA. Professors del Curs Internacional de Música Càtedra Emili Pujol. Obres de Poulenc, Granados, Milhaud i Vilaprinyó. CERVERA. 18 DE JULIOL 2023.
Pau Casals va viure a París en diferents moments de la seva vida i resta immortalitzat a la capital francesa, ja que es va rebatejar la Rue de la France Mutualiste amb el seu nom. La Ciutat de la Llum va ser important per al mestre vendrellenc. De fet, l’any 1899 Casals es presentà davant el gran director d’orquestra Charles Lamoureux i la visita fou de vital importància, ja que després d’escoltar-lo i observar-ne el talent, li oferí actuar amb la seva orquestra. Amb el temps, Casals es feu un nom a París, on es retrobà amb Camille Saint-Saëns i conegué els grans compositors del moment, des de Schönberg i Paderewski fins a Ravel i Fauré.
El XLII Festival Internacional de Música de Cervera està dedicat al cinquantenari de la mort de Pau Casals. I el concert de dimarts passat, protagonitzat per professors del Curs Internacional de Música, ens permeté conèixer l’obra de diferents compositors francesos importants, amb el contrapunt de dos compositors catalans, en un viatge de París a Catalunya i viceversa.
El concert s’inicià amb la Sonata per a trompa, trompeta i trombó de Poulenc, escrita l’any 1922. Mentre que el poderós i sovint líric so del quintet de metall és dels més coneguts dins dels grups de cambra, el repertori per a trio de metall és remarcable per la seva diversitat sonora, orquestració i riquesa tímbrica. Un graciós “Allegro” imbuït de vigor juvenil donà pas a un “Andante” més malenconiós per cloure l’obra amb un animat “Rondó”, on sorgí un to gairebé burlesc cap a les melodies de caire clàssic i l’aparició de dissonàncies i harmonies aparentment errònies. La versió que en feren Ionut Podgoreanu (trompa), Carlos Megías (trompeta) i Eusebio Sáez (trombó) subratllà el punt humorístic de l’“Allegro” i a la vegada els músics van trobar el contrapunt perfecte amb el melangiós moviment central, tot oferint un ventall tímbric estimulant, amb una expressivitat i un diàleg sempre presents. Una bona lliçó de música de cambra i d’igualtat en el tracte, així com de bonhomia i de sensació de gaudir-ne.
En l’apartat de música catalana, el guitarrista Anders Clemens ens delectà amb la música de Granados. En sentírem la “Dedicatoria”, pertanyent a Cuentos de la juventud i escrita per a piano, que encara podem titllar com a música de saló, en la transcripció que en feu per a la guitarra Miquel Llobet, així com la seva Dansa espanyola núm. 5, en una lectura de bell so i on quedà palesa l’aroma andalusa i la rítmica sempre sinuosa i un punt castissa. El pianista Jordi Castellà oferí el Temps d’havanera del pianista i compositor barceloní Jordi Vilaprinyó, una obra inspirada en el poema de mossèn Cinto Verdaguer “La fada de Roses” del seu Canigó, de bella tímbrica, tot i que resulta difícil trobar-hi la idoneïtat dins el títol d’aquest programa.
Tornant cap a França vam poder sentir els Quatre visages, op. 238 de Darius Milhaud, que igual que Poulenc fou membre del conegut com el Grup dels Sis. La violista Natasha Tchitch i la pianista Astrid Steinschaden ens oferiren una interpretació on subratllaren el lirisme, la qualitat sonora i l’expressivitat en aquesta petita col·lecció que pretén caracteritzar quatre rostres o fisonomies de dones: una californiana, una wisconsiniana –marcada per una rítmica incessant–, una noia seriosa de Brussel·les i una parisenca vivaç.
Dotat d’un sentit melòdic excepcionalment ric, Poulenc trobava amb facilitat astoradora una melodia natural i seductora. El piano, un dels instruments preferits de l’autor, era presentat sovint amb una escriptura brillant. I això quedà palès en l’esplèndida lectura del seu Sextet per a piano i vents. Es tracta d’una obra magnífica i gens fàcil que tancà el concert i on el piano aglutinà el grup tot deixant als instruments de vent el protagonisme, amb bellíssims solos. Amb un “Allegro vivace” que es contraposa fogosament amb el lent que el segueix, el grup format per Alba Ventura (piano), Christian Farroni (flauta), Eduardo Martínez (oboè), Josep Fuster (clarinet), Laia Magrí (fagot) i Ionut Podgoreanu (trompa) mostrà el punt d’atreviment que proposa Poulenc, amb una pianista tan virtuosa com capaç d’aportar i suggerir noves sonoritats en la part més lenta, així com ben atenta en la seva tasca d’acompanyant i a la vegada deixant cantar els instruments de vent. Un Divertissement d’ambient transparent i on els instrumentistes de vent excel·liren amb un so i un diàleg sempre cuidats –quines melodies és capaç de crear i fer cantar Poulenc–, sorprengué abans d’una part més ràpida i que semblà propera al món del circ. Un “Finale” brillant i impetuós va enlluernar el nombrós públic, que va respondre-hi amb una gran ovació.
Els intèrprets mostraren versatilitat, equilibri, transparència i unitat, tot subratllant el paper de conjunt, així com aprofitant el savi tractament que fa el compositor francès de cada un dels instruments i aconseguint moments culminants realment ben construïts per arrodonir un concert on l’alumnat del Curs Internacional gaudí de l’experiència de poder veure i escoltar els seus mestres en un dels dies més calorosos de l’any.
Imatge destacada: (c) Jordi Prat.
