TEMPORADA DE L’ORQUESTRA CAMERA MUSICAE. Alba Ventura, piano. Dir.: Antoni Ros Marbà. Obres de Mozart: Concert per a piano núm. 9, “Jeunehomme”. Simfonia núm. 41, “Júpiter”. PALAU DE LA MÚSICA. 13 DE MAIG DE 2017.
Per Lluís Trullén
Alba Ventura celebra enguany els 25 anys del seu debut com a solista amb orquestra. Amb només tretze anys, acompanyada per l’Orquestra de Cadaqués sota la direcció de Sir Neville Marriner, actuava a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música interpretant el Concert per a piano i orquestra núm. 9, “Jeunehomme” de Mozart. Era l’inici d’una brillant carrera concertística que l’ha portat a actuar al costat de les més destacades orquestres espanyoles i de reconegudes formacions internacionals. Per celebrar aquesta efemèride i rememorar aquell debut, Alba Ventura va escollir el mateix Concert de Mozart, aquest cop acompanyada per l’Orquestra Camera Musicae (OCM), dirigida per a l’ocasió pel mestre Antoni Ros Marbà.
Pianista de toc exquisit, de precisió mil·limètrica en l’atac de les notes –aptitud heretada de l’Acadèmia Marshall– i que comprèn i transmet la música de Mozart en tota la seva dimensió, Alba Ventura va evidenciar el seu talent novament. Davant d’un Palau que presentava mig aforament i comptant amb un acompanyament molt detallista de l’OCM, Ventura va interpretar amb una naturalitat exquisida, seguretat tècnica impecable i claredat de sonoritat cristal·lina les celebradíssimes melodies d’aquesta obra mestra mozartiana. La pianista coneix a bastament, i des de fa tants anys, els secrets d’aquest Concert, que un cop més el va desgranar amb l’encant propi per fer aflorar la claredat formal i melòdica tan característiques de l’estètica del classicisme. Grans aplaudiments per a una de les solistes més destacades i estimades del nostre país, que va completar la seva actuació oferint-nos tots els encants de l’anomenada Sonata Fàcil, en Do major, de Mozart.
El monogràfic dedicat al geni de Salzburg seguia amb la interpretació de la Simfonia núm. 41, “Júpiter”. No farem cap descobriment dient que el mestre Ros Marbà sent una afinitat especial vers la música de Mozart, del qual a nivell operístic, i juntament amb Richard Strauss, ens ha llegat versions inoblidables. Els músics de l’OCM no van perdre l’ocasió per saber d’aprofitar al màxim les aportacions de Ros Marbà i oferir una versió punyent i oberta, elegant i subtil en els detalls de la famosa Simfonia. Bona predisposició de totes les seccions, compenetrades i equilibrades, sempre atentes a la direcció d’un Ros Marbà esplèndid.
Orquestra i director ens van fer gaudir de les delicioses melodies de l’“Andante”, de les textures del magistral “Molto allegro” amb què es clou la Simfonia, i amb una interpretació que recollia tota la frescor que desprèn la tonalitat de Do major. La bona entesa entre els joves músics i l’experiència del director confluïen per fer emergir tota la riquesa melòdica i subtilesa de matisos d’aquest testament simfònic mozartià.
