GIORQUESTRA. Concert del cinquè aniversari. Obres de Beethoven, Guinovart i Txaikovski. Dir.: Marcel Sabaté. AUDITORI DE GIRONA. 5 DE FEBRER DE 2017.
Per Albert Torrens
Emocions a flor de pell en el concert amb què la GIOrquestra va celebrar, aquest diumenge a l’Auditori de Girona, el seu cinquè aniversari; una cita que reunia múltiples atractius i que va confirmar el que ja s’endevinava: que aquesta formació compleix el primer lustre en esplèndides condicions.
L’orquestra va escollir exactament el mateix dia (un 5 de febrer), la mateixa hora i el mateix lloc en què feia cinc anys s’havia presentat en societat. I va ser aquesta coincidència de xifres la que va motivar l’elecció de la primera obra del programa: la Cinquena Simfonia de Beethoven, tot un clàssic que va donar el punt d’energia necessari per encetar la festa i que va permetre als amfitrions mostrar, ja d’entrada, els valors que aniria desplegant al llarg de la vetllada: so compacte i unívoc, afinació precisa i ampli ventall dinàmic.
A diferència d’altres vegades, la GIO no va convidar cap solista a participar del concert –d’aquesta manera els seus integrants eren els autèntics protagonistes de la festa–, però sí que va ser present en el programa un dels seus padrins, Albert Guinovart, en qualitat de compositor. I és que els germans Marcel i Jaume Sabaté –director i gerent de l’orquestra, respectivament– van encarregar-li un poema simfònic titulat Núria, el nom de la seva mare i també de la filla d’en Jaume. Ara fa cinc anys, pels volts de la fundació de l’orquestra, el naixement de la petita Núria va coincidir amb el traspàs de la seva àvia, víctima del càncer. Així, el concert no només celebrava l’aniversari de la GIO, sinó que també es constituïa en projecte solidari en la lluita contra aquesta malaltia, precisament l’endemà del Dia Mundial contra el Càncer: una campanya de micromecenatge ha de permetre l’enregistrament d’un DVD i la contribució al projecte del doctor Jordi Frigola, investigador de l’Institut Biomèdic de Girona.
La bellíssima obra de Guinovart –que ha estat al costat de la GIO des dels seus inicis– il·lustra musicalment les diverses etapes de la malaltia –diagnòstic, tractament i lluita–, així com la mort i el renaixement viscut per la família en forma de renovació generacional. I ho fa aprofitant tots els recursos d’una plantilla àmplia i, sobretot, recorrent al seu melodisme únic, aquell que fa la música de Guinovart inconfusible i alhora encomanadissa.
Per tancar un programa fet de peces eminentment programàtiques –és a dir, descriptives–, la GIO va escollir la cèlebre, contundent i espectacular Obertura 1812 de Txaikovski, que Marcel Sabaté va dirigir de memòria (com també ho havia fet amb la Simfonia de Beethoven). A les ordres d’una batuta més tècnica que no pas apassionada, feta d’un gest de gran elegància i que permet al músic saber en tot moment allò que se li demana, l’orquestra va estar a l’altura de l’enorme exigència i força expressiva que comporta la partitura –campanes i canons inclosos.
Integrada per una plantilla de setanta músics –la més gran amb què s’havia presentat a Girona–, la GIO va respondre amb dues propines a l’entusiasme del públic fidel, que omplia de gom a gom l’Auditori i que la va coronar d’aplaudiments. En sintonia amb l’emissora Catalunya Música –que va retransmetre el concert en directe i el va incloure en la celebració del seu trentè aniversari– i degudament agombolada per la més alta representació institucional del país, la GIOrquestra ha arribat al seu primer aniversari rodó, aquell que permet parlar –ara sí, i no abans, com s’afanyen d’altres– d’un projecte plenament consolidat. Per molts anys!
