LIFE VICTORIA. Hahn & Proust: l’amor del temps perdut. Felicity Lott, Irene Mas Salom i Mercedes Gancedo, sopranos. Julius Drake, piano. Vincent Huguet, direcció. Obres de R. Hahn. TEATRE-AUDITORI SANT CUGAT DEL VALLÈS. 2 DE FEBRER DE 2023.
Teatre? Concert? Recital? Vetllada poètica? Tot això i més és Hahn & Proust: l’amor del temps perdut, l’espectacle que ha tancat la desena edició del LIFE Victoria, una petita delícia que vam poder veure al Teatre-Auditori Sant Cugat.
Felicity Lott, actuant de narradora, acompanyada del gran Julius Drake al piano, i les sopranos Irene Mas Salom i Mercedes Gancedo, desempolsen la correspondència amorosa de l’escriptor Marcel Proust adreçada al compositor Raynaldo Hahn, sota la direcció de Vincent Huguet, que coneixem de l’espectacle Vaille que vivre sobre la cantant Barbara que l’actriu Juliette Binoche ens va portar a Peralada.
Dalt de l’escenari –decorat de blanc, negre i rosa– descobrim tres dones de diferents generacions entre mobles de també diferents generacions i un home al piano que, se suposa segons el programa de mà, ja que no queda clar en la dramatúrgia, arriben a casa i descobreixen les epístoles de Proust. La lectura de cada carta va acompanyada de la meravellosa música intimista de Hahn, tot potenciant-se i complementant-se. A través de la lectura descobrim que la seva relació neix el 1894, quan Hahn ja és un compositor reputat i Proust un jove aspirant d’escriptor, i s’allarga uns anys durant els quals presenciem la descoberta de l’amor, la il·lusió i l’emoció que provoca, fins al desamor, devastador en la ruptura.
Qui les busqui, hi podrà trobar referències a les vetllades musicopoètiques de saló del segle XIX, a El cavaller de la rosa de Richard Strauss o al dolor demolidor de De profundis d’Oscar Wilde.
Felicity Lott canta fluixet, de fet insinua alguna cançó, acompanyada de l’exquisida musicalitat pianística de Julius Drake. La seva veu suau i elegant és el complement perfecte per a les melodies elegants i refinades de Hahn, però el pes musical el porten les sopranos Irene Mas Salom i Mercedes Gancedo, que interpreten amb convenciment i passió la música del compositor francès d’origen veneçolà amb lletres de Victor Hugo, Paul Verlaine, Jean Moréas…: Offrande, Encor sur le pavé sonne mon pas nocturne, L’heure exquise, Nocturne, Dans la nuit, Quand la nuit n’est pas étoilée, Rêverie i À Chloris, entre d’altres.
Hahn & Proust: l’amor del temps perdut és una petita joia d’un gènere que podríem anomenar “lied representat”, una trobada poètica musical d’alt voltatge, emotiva però no sentimentaloide, dolça, tendra i elegant. L’únic element que li va jugar en contra va ser el sobretitulat. Tractant-se d’un espectacle en francès i amb bastant de text, es va optar per projectar les lletres de les cartes en català sobre el teló negre de fons, però van quedar deslluïdes i difícils de llegir.
Amb tot, qui es va deixar estar de textos i projeccions i va apostar per entregar-se als intèrprets i a la música, va gaudir d’allò més i en va sortir amb les belles notes d’À Chloris impregnades en la memòria.
Imatge destacada: (c) Elisenda Canals – LIFE Victoria.
