PALAU GRANS VEUS. Philippe Jaroussky, contratenor. Le Concert de la Loge. Àries i simfonies de Hasse, Leo, Valentini, Traetta, Bernasconi, Ferrandini, Jommeli i J. Ch. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 4 DE DESEMBRE DE 2023.
Philippe Jaroussky ja fa anys que ha trobat a Barcelona un públic incondicional que dilluns omplia de gom a gom el Palau de la Música. El concert que presentava, junt amb la formació barroca Le Concert de la Loge, titulat Àries retrobades del Barroc, recollia àries de compositors del segle XVIII. Alguns d’ells, com Johann Adolf Hasse, Nicolò Jommeli o Johann Christian Bach, ja els hem anat coneixent gràcies a la tasca de músics com el mateix Jaroussky que es dediquen a rescatar partitures antigues de museus i biblioteques. D’altres menys coneguts són Michelangelo Valentini, Andrea Bernasconi o Giovanni Batista Ferrandini. El nexe d’unió entre totes les àries interpretades és que comparteixen autoria del lletrista Pietro Metastasio.
La primera sorpresa, i no per banal menys impactant, va ser que va aparèixer a l’escenari amb tot els cabells grisos. Aquell noiet de veu angelical se’ns ha fet gran i no només en l’aspecte físic (té quaranta-cinc anys), sinó també vocalment. L’últim cop que va ser a Barcelona ja ens vam adonar que la seva veu ha perdut candidesa en favor d’un registre un pèl més greu, a vegades fins i tot abaritonat, i aquesta vegada ho va acabar de confirmar. El fet no reverteix en cap crítica negativa, és una constatació que el mateix Jaroussky ja fa anys que té assumida –és llei de vida– i treballa el nou repertori a partir del nou registre vocal.
Les superbes característiques tècniques de Jaroussky continuen sent de primer nivell, amb una musicalitat i fraseig elegants i d’un gust exquisit, control de la veu en legati, timbre bellíssim, emissió i projecció perfectes. Però aquella lleugeresa cristal·lina, gairebé d’un altre món, que s’enfilava en colorature impossibles i aguts angelicals ha desaparegut, així com el fiato en els baixos, que perden emissió i resol amb veu de baríton trencant la línia de cant.
Això no obstant, Jaroussky és un cantant extraordinari. La seva actuació va tenir moments memorables, com a les àries “Misero pargoletto” de l’òpera Demofoonte de Hasse, amb final preciós; “Gelido in ogni vena”, d’Il Siroe de Ferrandini, i “Fra cento affanni”, d’Artaserse de Jommeli, que va tancar el concert.
L’entesa amb l’orquestra, capitanejada pel violinista Julien Chauvin, va ser bona, tot i que el contratenor va haver de donar alguna indicació amb el cap i en algun moment li van tapar la veu. Amb tot, és un ensemble de gran qualitat que va excel·lir en la interpretació de simfonies curtes de Hasse, Leonardo Leo i Jommeli.
El públic, que abarrotava el Palau, segueix fidel al seu mite i el van aplaudir a cor què vols, i ell els va recompensar donant el millor de la nit en la tanda de bisos. A la mítica ària de Gluck “Che farò senza Euridice” va estar magnífic, però va ser a “Vedrò con mio diletto” de l’òpera Il Giustino de Vivaldi on ens va tornar a deixar atònits i commocionats. El públic el va recompensar amb tot l’auditori dempeus ovacionant-lo en massa.
