Rafal Blechaz, piano. Chopin. Poloneses: op. 26, op. 40, op. 44, op. 53. Polonesa Fantasia op. 61.
Deutsche Grammophon, 2014
Era el 21 d’octubre de 2005 quan el pianista polonès Rafal Blechaz es convertia en l’únic destinatari dels primers premis del Concurs Chopin de Varsòvia. Primer premi, premi a la millor interpretació del concert, de sonates, de poloneses i de masurques, el feien mereixedor amb només vint anys d’un guardó que el reconeixia com un veritable especialista en l’obra del seu compatriota Chopin. Blechaz comprèn Chopin des d’una diversitat de punts de vista realment adequats per a la interpretació a nivell tècnic i expressiu. En ell trobem una perfecció tècnica que resulta poc més que imprescindible per assolir passatges de gran demanda, com les successions d’octaves, els salts, les grans estructures d’acords, la rítmica…, però per sobre de tot és la comprensió de la musicalitat el que el fa un pianista diferent, captivador. No n’entén les Poloneses com a peces exclusivament heroiques i com a aparadors per enlluernar-nos gràcies a les seves colossals estructures. La seva versió posseeix fortalesa però també poètica, i en aquestes, com en el cas de les Masurques, les arrels musicals poloneses emanen de forma natural. Blechaz va cap al fons de l’obra, no es queda en allò superficial i per això escoltar la versió prodigiosa que realitza de la complexíssima Polonesa op. 53 (una obra per la qual sent admiració), o per la qualitat de matisos assolits en la Fantasia Impromptu o per la plasticitat i varietat de matisos de la Polonesa en Fa sostingut menor, ens apropa al Chopin més profund. A tots aquells que tinguin el Chopin de Pollini o Zimerman (dos llegendaris guanyadors del Concurs Chopin de Varsòvia) com a referent, trobaran idènticament en Blechaz versions fascinants. Lluís Trullén
