Temporada OBC. Dir.: Pablo González. Obres de: S. Barber, J. Torres (estrena) i P. I. Txaikovski. L’Auditori. 18 de novembre de 2011.
Per Josep Barcons
Amb el poc temps que du al capdavant de L’Auditori, Oriol Pérez Treviño ha vist acomplerta una fita d’allò més rellevant en el seu objectiu de situar l’OBC com a eix central del complex i materialitzar-ne estratègies de projecció internacional. Això ha succeït aquest passat cap de setmana, al cap de només sis programes d’haver-se iniciat la temporada, amb la retransmissió en directe del concert de dissabte al canal Medici.tv, una prestigiosa plataforma web on tenen cabuda alguns dels millors intèrprets mundials.
El programa retransmès, titulat “El Txaikovski més romàntic” incloïa la Patètica del compositor rus, l’Adagio per a cordes de Samuel Barber i l’estrena d’una obra de l’aragonès Jesús Torres. Fantàstic criteri que en el primer concert retransmès en streaming hi hagi una obra encarregada a un compositor espanyol! I tant de bo que aquesta política continuï! Perquè el que cal internacionalitzar (i això ho tenen molt clar els intèrprets i organismes finesos, alemanys, hongaresos, britànics…) no són sols els intèrprets, sinó sobretot els compositors. La qual cosa no vol dir que els intèrprets hagin d’interpretar exclusivament música escrita pels seus compatriotes (faltaria més!), però sí que cal que es cuidin de difondre les creacions del seu context cultural immediat, perquè en són –per simple proximitat– els ambaixadors naturals. Bravo, doncs!
El concert (de divendres, en aquest cas) s’obrí amb una corda compactadíssima, ben fornida i de tímbrica generosa, al servei de l’Adagio per a cordes de Barber. Amb un gest atent al fraseig i als plans sonors, Pablo González deixà terreny als músics perquè explotessin a pleret l’afectuositat oceànica de la partitura del compositor americà, amb moviments de braç que venien a semblar elegants puntades de sastre.
Per no abandonar el símil tèxtil, l’obra de Jesús Torres (un compositor d’un ofici excepcional!) semblava feta amb retalls de teles de primera qualitat, procedents de reconeguts telers com els de Berio, Reich, Stravinsky, Prokófiev o Takemitsu. Amb una orquestració meravellosa, el Libro de los secretos emprava totes aquestes teles i d’altres per construir un agradable teixit, que tanmateix no acabava de tenir –com pot passar amb el patchwork– una línia de discurs del tot orgànica i personal. Sigui com vulgui, el cert és que l’OBC no en féu una simple lectura (com passa tantes vegades amb la música que s’estrena), sinó que en donà una interpretació rigorosa i diligent.
A la segona part, però, la Patètica de Txaikovski no sonà amb l’esplendor merescuda, ja que els problemes d’afinació condicionaren –sobretot en el quart moviment– l’efectivitat de la proposta. Si –continuant amb el món tèxtil– les obres poden considerar-se vestits, cal que el cos que els llueix estigui en forma. I en una posada de llarg com la de dissabte (tot i que parlem del concert de divendres) no es pot aparèixer amb un vestit de gala made in Txaikovski, presentant una forma física que li causa estrips, taques o esllenegaments: l’afinació –i ens sap greu haver-ho de dir, per més que entenem que hi poden haver condicionants de l’acústica de la sala– és un element de decència, de professionalitat i de pudor ineludible! Sort que en el moment del ball (al segon moviment) les rialles dels cellos, els contratemps rítmics que fan gràcil la dansa o el somieig encisador dels violins… dissimulaven les inconveniències, si bé amb una elegància no sempre prou refinada ni subtil.
Amb la incorporació a Medici.tv, hem estat admesos a un club de categoria; ara cal procurar assolir una bona forma física i practicar prou els passos per ser, si no la reina del ball, sí almenys prou seductors i atractius com per atreure les mirades dels altres ballarins.
