PALAU 100. Mahler Chamber Orchestra. Mitsuko Uchida, piano. Obres de Mozart i Schönberg. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE GENER DE 2023.
Segons que informava el programa de mà, a l’acord de col·laboració que es va signar el 2016 entre la pianista Mitsuko Uchida i la Mahler Chamber Orchestra figuraven tres condicions: que a tots els concerts resultat d’aquesta col·laboració hi hauria d’haver obres de la Primera i la Segona Escola de Viena, que hi hauria d’haver una obra per a l’orquestra sola i que hi hauria d’haver una obra de Mozart. Un acord ben curiós.
Al concert que els musics esmentats van oferir al Palau, es complien les tres condicions: al programa figuraven els Concerts per a piano núm. 5 i núm. 25 de Mozart i, entre aquests, la Simfonia de cambra núm. 1 de Schönberg.
Uchida ha convertit Mozart en un dels eixos principals de la seva llarga carrera, ha rebut tots els guardons mozartians possibles i els seus enregistraments del compositor de Salzburg han rebut igualment nombrosos premis.
Amb setanta-quatre anys a l’esquena i aquell aspecte essencialitzat, auster i monacal que sempre ha tingut –i que amb l’edat se li ha accentuat–, Uchida ja no toca Mozart, el predica, i escampa pel món, encara incansable malgrat els anys, la bona nova mozartiana que tantes ànimes sensibles consola i enriqueix.
Uchida predica des d’un Steinway. El so potser no és històricament gaire autèntic i, fins i tot, posats a predicar, se’l podria considerar herètic, però es bellíssim i seductor.
El Mozart d’Uchida conté la “noble simplicitat i serena grandesa” que per a Johann Joachim Winckelmann caracteritzaven l’art clàssic. S’hi podrien afegir també l’equilibri i la naturalitat; equilibri en el joc de dinàmiques i aquella naturalitat i humanitat en el fraseig que fa que el Mozart instrumental ben tocat sempre soni com un Mozart cantat.
Les prèdiques, però, de vegades no comencen del tot bé. En aquest sentit, el Concert núm. 5 de Mozart que va obrir la sessió no va assolir el punt esperat d’excel·lència. La peça estava rodada, l’havien tocada els dies anteriors a Alacant i Lisboa, però els músics potser no havien interioritzat la peculiar acústica del Palau i tot plegat anava una mica desgavellat.
A la Simfonia de cambra núm. 1 de Schönberg les coses ja es van posar a to. La complexitat de la peça va posar a prova la qualitat de la Mahler Chamber Orchestra, que va resoldre el repte a bon nivell.
L’excel·lència es va assolir a la segona part amb el Concert per a piano núm. 25 de Mozart. Una interpretació memorable que quedarà a la memòria. Uchida ens va tornar a recordar que és una de les grans intèrprets de Mozart de les darreres dècades i que segueix en plena forma.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
