Gidon Kremer, violí. Daniil Trifonov, piano. Giedre Dirvanauskaité, violoncel. Obres de F. Kreisler i S. Rachmàninov. Deutsche Grammophon, 2017.
El títol d’aquesta gravació revela el fil conductor de les peces que la componen, almenys en un sentit figurat. Més que una “pregària”, entesa com a mostra devocional, s’il·lustra des de la primera peça un sentimentalisme de profund calat. No en va es tracta de la versió per a violí i piano que Fritz Kreisler feu del moviment lent del conegut Concert per a piano núm. 2 de Serguei Rachmàninov. El to cerimonial es perpetua en els dos Trios elegíacs de Rachmàninov, que són interpretats amb una expressivitat subjugant per músics de renom. En efecte, una de les bases d’aquesta inusual gravació resideix, ja no només en el diàleg (a dos, primer, després a tres) entre instruments solistes, sinó també en la posada en comú de talent transgeneracional. Algú amb una carrera tan dilatada com Gidon Kremer interactua amb el jove prodigi –completament consolidat, res per descobrir en aquest sentit– que representa Daniil Trifonov, intens en cadascuna de les seves intervencions. Precisió i passió es reuneixen en aquest intèrpret total, cridat a brindar moltes tardes de plenitud musical. El violoncel de Giedre Dirvanauskaité, solista de la Kremerata Baltica, no li va a la saga: completa el triangle i aporta equilibri amb la seva actuació, no menys efectiva. De gran emotivitat és l’extens primer moviment del trio dedicat “a la memòria d’un gran artista”, compost per Rachmàninov en honor del seu mestre Txaikovski, que havia mort poques setmanes abans.
