Subscriu-te

Qualitat en construcció

NITS DE MÚSICA AL CLAUSTRE. Cosmos Quartet. Helena Satué i Bernat Prat, violins; Lara Fernández, viola; Oriol Prat, violoncel. Obres de Haydn, Webern i Brahms. CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS. 14 DE JULIOL DE 2018.

El Cosmos Quartet és una de les noves formacions de cambra catalanes que estan emergint amb força al circuit professional. Format el 2014, ha estat premiat en prestigiosos certàmens internacionals, com el Concurs de Ginebra, la Carl Nielsen International Competition i el Concurs per a Quartet de Cordes de Heidelberg. Tot i trobar-se encara en període de formació com a membre de l’European Chamber Music Academy, ja ha estat convidat a tocar a l’Auditori de Barcelona en el darrer Festival Emergents i en l’edició present de la Schubertíada a Vilabertran i de la Quinzena Musical de Sant Sebastià.

Al seu concert a les Nits de Música al Claustre del Monestir de Sant Cugat, el Cosmos Quartet va desplegar un programa variat que ens permeté fer-nos una idea de la seva identitat, l’estat actual en el qual es troba i les seves potencialitats. Segons vam poder sentir, el seu so de base tendeix cap a la calidesa i el vellut, però encara li manca brillantor als moments més expansius. La respiració de conjunt és molt sòlida i està ben treballada i és, sens dubte, un dels punts forts del quartet. El balanç sonor i energètic del conjunt sovint quedà excessivament balancejat cap al primer violí d’Helena Satué, fet que restà profunditat i matisos al seu so. I el domini desigual dels diferents llenguatges ens confirmà la qualitat del quartet i ens deixà entreveure el camí que encara té per recórrer.

En el Quartet en Mi bemoll major, op. 64 núm. 6 de Franz Joseph Haydn que obria el concert, el Cosmos Quartet va ressaltar la calidesa del seu so i es va fer palès el domini sonor que Satué exerceix sobre el conjunt. Segurs en les estructures diàfanes que Haydn ofereix, el quartet va saber traçar i explicar a la perfecció l’esdevenir de cada moviment: contrastant efectivament els diferents temes en el primer, proposant una lectura de frase fragmentada en el segon, fent-nos vibrar amb els jocs i bromes del tercer i delineant amb habilitat i gràcia els intercanvis temàtics del rondó final.

Cosmos Quartet (foto d’arxiu)

Els Cinc moviments per a quartet de corda, op. 5 d’Anton Webern suposaven un salt estilístic i emocional que el quartet va assolir sense dificultats. El conjunt va saber instal·lar-se en l’estat de tensió permanent que demanen les peces de Webern i delimitar-ne els contorns, a estones agressius i punxeguts, a estones estàtics i pesants. Potser va ser en la interpretació d’aquestes cinc peces quan més va brillar la respiració comuna del quartet, aquesta manera de convertir-se en un sol cos, en un sol instrument a través d’una manera pactada d’entendre la pulsació, la subdivisió rítmica i el fraseig que, de tan treballada, acaba sorgint de manera natural. A cada moviment el Cosmos construí un entorn sonor propi, amb molta personalitat i, amb tots ells, un petit univers en el qual ens va submergir i atrapar.

El concert es completava amb el Quartet núm. 3, en Si bemoll major, op. 67 de Johannes Brahms. Una obra aparentment diàfana i lleugera, però d’una complexitat formal i estructural que la converteixen en un autèntic repte per a qualsevol quartet que es disposi a abordar-la. A les exigències tècniques individuals, cal afegir-hi una necessitat de contrastos dinàmics (volum) i emocionals molt més gran del que demanaven les obres de Haydn o Webern. Al Cosmos li va mancar aquesta profunditat de so, tant a l’hora de fer-lo créixer en el pla dinàmic com a través d’una major diferenciació dels plans sonors, especialment en el segon i quart moviments. La seva respiració comuna els va fer avançar de manera sòlida dins la complexitat de l’obra, i van traçar junts i de manera convincent atacs, accents i frasejos. Però la sensació final va ser la d’una obra llegida de manera correcta, però amb molts estadis encara per recórrer fins a portar-la al nivell al qual el quartet es va mostrar capaç d’arribar.

Per fer-vos la vostra pròpia idea de com sona el Cosmos Quartet, no us perdeu algun dels seus propers concerts durant aquest estiu: 8 d’agost al CaixaForum de Barcelona, 12 d’agost a l’Ateneu de Banyoles, 14 d’agost al XX Festival de Música de Santa Florentina i 24 d’agost a la Schubertíada a Vilabertran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter