MUSICA DE CAMBRA. SCHUBERT LIED I. Marie Seidler, mezzosoprano. Marcelo Amaral, piano. Obres de Franz Schubert. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 21 D’OCTUBRE DE 2018.
Una jove mezzossoprano alemanya ha inaugurat el cicle Schubert Lied, que encara que està aixoplugat a l’ombra de L’Auditori compta amb la iniciativa de l’equip que comanda Jordi Roch i dirigeix executivament Víctor Medem. O sigui els que també promouen la Schubertíada de Vilabertran i del qual, en certa mesura, és continuïtat.
En una línia pròpia i elogiable ha tornat a donar oportunitat de fer conèixer entre nosaltres un jove valor del liederisme; en aquest cas la mezzosoprano Marie Seidler, de trajectòria dia rere dia més falaguera, que va oferir un recital amb obra diversa de Schubert al marge de cap referent cohesionat especial; hi havia un conjunt heterogeni, amb escassa presència de lieds coneguts, i amb el tema abstracte de la “pèrdua” com a fil conductor, una mica agafat amb pinces.
El resultat va ser una mica estrany. Sobre la base d’un ambient gèlid, poc públic, i aquest repertori poc apetitós, la cantant es va defensar de les circumstàncies amb uns recursos de notable consistència: en primer lloc una veu de gran bellesa, de mezzosoprano lluminosa, transparent i càlida. I després amb una línia de cant exactament liederística, un cant natural, sense efusió artificial, deixant que cada frase es projectés en la seva directa expressivitat. Tanmateix, aquestes qualitats tan valuoses pel que fa al conreu del gènere no van aconseguir traspassar, o no del tot, l’àmbit d’una calidesa i comunicació més intensa i d’una intenció més fibladora, més punyent.
Tot va estar molt bé i al seu lloc just; Marie Seidler va escampar notables dosis de bon gust, de fidelitat estilística, fins i tot de lliurament, però amb mancança d’un petit plus, d’una certa guspira que transcendís tot plegat. Potser també hi va influir que en poques hores va haver de substituir el pianista previst, el d’altra part excel·lent Marcelo Amaral.
Imatge destacada: Marie Seidler (foto d’arxiu)
