Quartets de corda. Catalan string quartets.
Obres de Josep Lluís Guzmán, Anna Cazurra, Jordi Capellas.
Quartet Teixidor. La Mà de Guido, 2015
Tres compositors catalans nascuts més ençà del 1950, amb vuit anys de diferència als extrems, proposen aquest recull de quartets propis. Situem la dada cronològica perquè els protagonistes d’aquest producte han viscut al marge de la febre avantguardista de la generació anterior (no significa que l’hagin desconegut), i per això la seva obra ha pogut desenvolupar-se sense la cotilla d’uns corrents que, a força de pretendre trencar cadenes d’ortodòxies pretèrites, per context van tenallar les ànsies de llibertat creadora: van establir radicalment un “nosaltres” –autoconvençuts de la pròpia autoritat– i un “ells” –els dissortats no membres de la confraria.
L’obra que comentem en aquest CD té com a característica comuna el concepte de llibertat creativa; o el que vindria a ser el mateix, deixar fluir de manera natural els impulsos creatius d’uns compositors absolutament aliens a la pertinença a grups d’estètiques determinades. Hi ha, per tant, un rerefons de sinceritat, de no pretendre anar més enllà ni més ençà dels dictats del seu si autèntic com a creadors de la seva música.
Les tres obres que aplega el cedé tenen una morfologia aparentment senzilla –no pas simple–, no rebuscada; tot hi flueix de manera natural, tots els discursos avancen per la seva llera sense giragonses exhibicionistes i sense escapades espúries. Observem el fet que hi dominen els temps lents –andante, largo, largheto, moderato– i que els pocs allegros són, o bé específicament anunciats com a moderatos –cas del Quartet de Cazurra– o no expressats, de fet –Jordi Capellas.
El Quartet de corda “a la Memòria d’Amadeu Vives” de Josep Lluís Guzmán, data del 1994 i és el que més traspua un cert referent a la tradició catalana –el Toldrà liederista més que no el de Vistes al mar–, en una obra intimista i ensems lluminosa. Es tracta d’una composició molt elaborada, que no vol dir molt cerebral, i que té la consistència de l’obra ben feta, del producte sòlid i ben construït, ben encatifat i dens d’idees.
El Quartet de corda número 1 d’Anna Cazurra –datat de final de la dècada dels anys vuitanta, però revisat l’any 2002– és una composició estèticament més avançada que, sense trair la tonalitat, tanmateix crea clímaxs propis d’una certa abstracció melòdica. És una música bastida en gran part damunt textures, que cerca la suggestió i l’obertura d’interrogants més que no la mostra explícita d’idees concretes.
Les Quatre estampes per a quartet de corda de Jordi Capella és una composició recent, data del 2012. Entre l’enigmàtic i dens “Andante” inicial i el joiós “Andante” final, se’ns fa present un recorregut variat i ric, d’una considerable càrrega plàstica. La música de Capella és imaginativa, en el sentit de capacitat de crear imatges, més que no d’expressar estats d’ànim, i acceptant, en tot cas, que ambdós conceptes són de dilucidació difícil.
El Quartet Teixidor, un conjunt amb trajectòria més sòlida que no manifesta, almenys en l’àmbit ressonant barceloní, interpreta aquesta música, només aparentment fàcil, amb una autoritat remarcable i arrodoneix un resultat coherent amb el tot CD. Jaume Comellas
