ELS TEUS CLÀSSICS. 8è cicle de concerts de l’Associació Joan Manén. Nexus Piano Duo: Mireia Fornells, piano. Joan Miquel Hernández, piano. Obres de Sor, Balart, Granados, Albéniz, Costa Nogueras, Cristià, Burgés, Mompou, Torrent, Gols, Lamote de Grignon, Blancafort, Massià, Bonet, Montsalvatge i Cruixent. ATENEU BARCELONÈS. 17 DE FEBRER DE 2019.
El concert inaugural del vuitè cicle Els Teus Clàssics –que portava per títol “Quatre mans i una ànima”– va esdevenir un clar exemple de les premisses que ha atorgat un tret distintiu a l’Associació Joan Manén, organitzadora d’aquest cicle de concerts. A més de difondre i recuperar l’obra del genial violinista, la recerca del nostre patrimoni musical i la necessitat de d’interpretar-ne el repertori –en algun cas pràcticament oblidat– amb la premissa d’interpretacions que permetin escoltar destacats solistes del nostre país, han estat els objectius permanents de l’Associació al llarg d’aquests anys.
Amb una Sala Oriol Bohigas pràcticament plena es presentava a l’Ateneu de Barcelona aquest nou cicle de concerts amb els pianistes Mireia Fornells i Joan Miquel Hernández, coneguts amb el nom artístic de Nexus Piano Duo, que van fer una àmplia mirada al repertori per a piano català dels darrers tres segles, amb música que cronològicament abraçava des de la Sonata de Ferran Sor fins a l’obra Pianissimo, escrita l’any 2005 pel compositor Ferran Cruixent. Abans del concert, però, es van pronunciar unes sentides paraules dedicades al gran compositor i pedagog Narcís Bonet, que va morir el mes de gener passat i de qui, a més d’interpretar-ne dues de les Cançons populars catalanes, els pianistes en van tocar El petit Narcisó, l’obra que li va dedicar Joan Massià.
Una mirada a tres segles del repertori per a piano a quatre mans amb obres prou conegudes, com Aragón d’Albèniz –amb el seu inconfusible ritme de jota– o les delicioses Comptines de Mompou, que compartien programa amb dues obres de Manuel Burgés (1874-1945), Halling i El augusto y el payaso –extretes dels fons de la Biblioteca de Catalunya i editades per a l’ocasió. La música d’esperit galant que transmet la Sonata per a piano a quatre mans de Sor, el romanticisme que desprèn la Fantasia elegíaca de Balart o la rítmica i alegre Marxa militar núm. 2 de Granados ens arribaven amb unes versions elegants, conjuntades, dotades de gran naturalitat expressiva i que feien bo tot el sentit del títol del programa: “Quatre mans i una ànima”.
La compenetració artística de Fornells i Hernández és del tot evident: claredat en l’articulació, perfecta regulació de les dinàmiques, atacs perfectament mesurats i, per sobre de tot, aquesta voluntat d’estudi musicològic per donar a conèixer obres com la Fantasia elegíaca de Balart, escrita l’any 1898, o la virtuosa i dinàmica Gran marxa que Costa Nogueras va compondre aproximadament l’any 1880. A nivell interpretatiu, un dels moments més compromesos es trobava en la darrera obra del programa, Pianissimo de Ferran Cruixent. Amb un títol que suggereix tot el contrari d’allò que expressa, els fortíssims, els rapidíssims articulats i la rítmica incessant ens van portar a un final de concert ple de vistositat, recompensat amb grans aplaudiments que el mateix compositor i els intèrprets van agrair des de l’escenari. Abans de cloure el recital, la vídua de Narcís Bonet va agrair el record que es va fer amb aquest concert a la memòria del compositor, mentre que la música de la inoblidable Havanera de Montsalvatge posava finalment punt final a aquest recorregut de dues hores pel nostre patrimoni musical d’obres per a piano a quatre mans.
Imatge destacada: © Josep Maria Rebés
