76a QUINZENA MUSICAL DE SANT SEBASTIÀ.
Mendi Mendiyan de J. M. Usandizaga. Arantza Ezenarro. Miguel Borrallo. Olatz Saitua. José Manuel Díaz. Cor Easo. Orquestra Simfònica d’Euskadi. Dir.: Antoni Ros-Marbà. (Auditori Kursaal. 22 d’agost de 2015).
“La viola celta”. Jordi Savall, viola. Andrew Lawrence-King, arpa barroca i salteri. Frank MacGuire, percussió. Orfeoi Gazte de l’Orfeón Donostiarra. (Santuari d’Arantzazu. 24 d’agost de 2015).
La morte di Didone i Stabat Mater de Gioacchino Rossini. María José Moreno. Marianna Pizzolato. Celso Albelo. Nicola Alaimo. Orfeón Donostiarra. Orquestra de Cadaqués. Dir.: Alberto Zedda. (Auditori Kursaal. 25 d’agost de 2015).
per Albert Torrens
Fa més de tres quarts de segle que la ciutat de Sant Sebastià es converteix cada mes d’agost en la capital de la música clàssica gràcies a la Quinzena Musical, una iniciativa dels hotelers de la postguerra per atreure turisme a la ciutat i que ha anat creixent en quantitat i qualitat fins a arribar a ocupar, enguany, tot el mes d’agost en el calendari dels afeccionats, tant donostiarres com forans.
Així, el festival de música clàssica més antic d’Espanya i un dels més veterans d’Europa ha acollit alguns dels millors músics de tots aquests anys, protagonistes d’una oferta concertística que va de l’òpera al flamenc, passant per la música religiosa i les manifestacions folklòriques i populars. Enguany els seus programadors han convidat a participar-hi una nodrida representació de músics catalans, alguns dels quals van coincidir a la capital guipuscoana l’última setmana d’agost.
Antoni Ros-Marbà va pujar a l’escenari de l’Auditori Kursaal per dirigir un dels grans atractius d’aquesta edició del Festival, Mendi Mendiyan, la recuperació d’una òpera parcialment oblidada del compositor donostiarra José María Usandizaga, de qui enguany es commemora el centenari de la mort, considerat el pare de l’òpera nacional basca però majoritàriament recordat com a autor de sarsueles. La partitura, encarregada per la Sociedad Coral de Bilbao i estrenada l’any 1910, va ser escrita per un joveníssim compositor de llavors només 23 anys i que moriria poc més tard.
El director català va acceptar el repte després d’estudiar l’obra durant unes quantes setmanes, animat pel descobriment del gran talent d’Usandizaga i per l’ajut de la Quinzena a l’hora de contractar un repartiment que, en la seva major part, tenia el basc com a llengua materna.
Amb les entrades pràcticament esgotades i sota una espectacular tempesta elèctrica, el Kursaal va aplaudir amb ganes aquesta producció en què van participar el Cor Easo, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi i diversos solistes vocals entre els quals van destacar la soprano Arantza Ezenarro i el tenor Miguel Borrallo en els papers protagonistes d’Andrea i Joshe Mari, respectivament, així com Olatz Saitua (que estem acostumats a sentir relativament sovint al Liceu) i el baríton Fernando Latorre.
La música d’Usandizaga combina influències puccinianes i de l’impressionisme francès i també incorpora algunes tonades tradicionals basques que han fet cèlebres diversos fragments de l’òpera que, durant anys, s’han cantat a les cases del País Basc.
Dos dies més tard, Jordi Savall va prendre el relleu de Ros-Marbà amb un concert al santuari d’Arantzazu, un entorn emblemàtic per a la cultura basca on el violagambista va oferir un programa basat en suites de danses tradicionals irlandeses i escoceses titulat “La viola cèltica”, que ja va enregistrar fa anys en disc. Novament les localitats van quedar curtes per sentir en directe Savall i els dos músics que l’acompanyaven (Andrew Lawrence-King a l’arpa i el salteri i Frank McGuire a la percussió), que van ser recompensats amb una ovació tancada en acabar el concert.
Per si això fos poc, el mestre es va acabar de posar el públic a la butxaca amb la propina que havia preparat com a colofó: una nova suite, en aquest cas a partir de tres danses tradicionals basques i una cançó de bressol que, segons el que va dir, es troba entre les seves preferides.
L’actuació de Savall va anar precedida d’un petit tast coral a càrrec de l’Orfeoi Gazte (Cor Jove) de l’Orfeón Donostiarra, que va interpretar músiques de Fauré, Aldave, Iriarte i McGlynn. I és que, tal com es va explicar, la comunitat d’Arantzazu té per costum proposar a tots els músics convidats de compartir uns minuts d’escenari amb alguna formació local. Les diferències de repertori entre Savall i l’Orfeón, però, van fer impossible cap interpretació conjunta.
Finalment, i de retorn a l’Auditori Kursaal, aquest cop després d’una tarda assolellada que va omplir de gom a gom les platges de Sant Sebastià, dimarts 25 d’agost va ser el torn de l’Orquestra de Cadaqués, que acompanyant l’Orfeón Donostiarra i sota la batuta d’Alberto Zedda va interpretar un programa dedicat monogràficament a Rossini, com no podia ser altrament a les ordres d’aquest director que ha estudiat tant el compositor de Pesaro.
Amb 87 anys, el mestre milanès va capitanejar amb energia dues versions vibrants de La morte di Didone i l’Stabat Mater. En la primera, una cantata per a soprano, cor i orquestra, va triomfar la solista María José Moreno, mentre que en la segona, la versió rossiniana del cèlebre text sacre que ha inspirat tantíssims autors –obra de gènesi complicada, però–, van tenir més protagonisme el cor i el quartet solista, integrat a més de Moreno, per la mezzo Marianna Pizzolato (especialitzada en repertori rossinià), el tenor Celso Albelo i el baríton Fernando Latorre, el mateix que havia actuat pocs dies abans a Mendi Mendiyan i que va haver de tornar precipitadament a la ciutat per substituir el cantant previst inicialment, que es trobava indisposat.
El concert va acabar amb aplaudiments intensos i generosos per a tots, també per a l’orquestra catalana, que d’aquesta manera va contribuir a l’empremta que els nostres músics han deixat en aquesta 76a edició de la Quinzena Musical de Sant Sebastià.
