Per Xavier Chavarria.
Albert Guinovart és una autèntica benedicció per a la cultura musical d’aquest país. Músic integral, pianista excel·lent (d’aquí a uns dies tindrem ocasió de constatar-ho novament en el recital que inaugurarà el cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau) i compositor prolífic i inspirat. Un compositor que, sense renunciar mai al rigor tècnic, a l’experimentació i a la qualitat musical, fa una música propera, intel·ligible i altament estimulant; capaç de fer musicals i cantates infantils, bandes sonores o sofisticades peces solístiques, música per a televisió o bé obres concertants de gran volada; una música absolutament contemporània (sí! música contemporània!) i excitant, agradable d’escoltar, de gran categoria artística i alhora amb una altíssima capacitat comunicativa, que li permet arribar a tota mena de públics.
I al darrere hi ha un personatge honest, senzill i assequible, empàtic i cordial, que coneix perfectament el seu entorn i que és capaç d’escriure amb la mateixa passió i rigor, tant per als intèrprets d’elit com per als novells o els nens; i aquesta és una altra de les seves grandeses: no té cap inconvenient d’escriure per a nens i joves, ho fa amb una naturalitat esbalaïdora, i li surten peces brillants, delicioses i juganeres (la cantata El bestiolari, basada en poemes de Miquel Desclot i enregistrada en CD i DVD pel Cor Infantil Amics de la Unió, és senzillament una obra mestra) que són un autèntic regal i un patrimoni valuós per a l’educació musical. Albert Guinovart, doncs, sempre ha fugit de l’endogàmia creativa, d’aquell “encastellar-se en la seva torre de vori” que denunciava Andrés Lewin-Richter en parlar dels vicis que han patit molts creadors musicals durant les últimes dècades. Si Miquel Martí i Pol va ser el poeta del poble, Albert Guinovart és un ferm candidat a ser considerat el músic del poble.
I ens ho demostra cada dia: un bon exemple el vam tenir fa uns dies al Teatre-Auditori de Granollers, al concert nadalenc que van oferir el Cor Infantil Amics de la Unió i l’Orquestra Camera Musicae, en què s’interpretaven obres seves que ratifiquen tot el que s’ha dit. A la primera part es va estrenar l’obra que el llorejat cor infantil granollerí li va encarregar fa uns mesos, una opereta titulada Conte de Nadal, una obra en sis parts per a cor infantil, solistes i orquestra, i basada en l’obra de Charles Dickens, amb el text adaptat per David Pintó. Música programàtica fresca, àgil, plena de subtileses, plenament tonal però molt exigent, tant per a les veus com per als instrumentistes, i que evoca hàbilment el món oníric i fantasmagòric creat per Dickens amb un devessall de recursos i detalls sorprenents, i amb un melodisme generós marca de la casa. S’hi poden escoltar fins i tot discrets però evidents homenatges a grans autors de música incidental, com Henry Mancini o Bernard Herrmann, de qui s’evoquen els inquietants i al·lucinògens arpegis de l’arpa a l’inici de la banda sonora de Vértigo. Conte de Nadal és una obra molt estimulant i alhora exigent, feta a mida dels peticionaris, però que passarà a formar part sens dubte del gran repertori canònic i de qualitat per a cors de veus blanques. L’enregistrament en CD que se’n farà aviat és una notícia magnífica.
A la segona part, hi va sonar una altra joia coral d’Albert Guinovart, la Suite nadalenca, formada per cinc nadales tradicionals catalanes en un arranjament per a cor i orquestra que potencia tots els matisos i que hi afegeix coloracions i detalls inoïts i de gran bellesa. Les veus del Cor Infantil Amics de la Unió, que es va veure reforçat pels cantaires del seu propi planter (el Cor d’Elemental i els Petits Cantors) i pel Cor d’Elemental de l’Escola Municipal de Música de Llinars, en van fer una versió potent, sòlida i lluminosa: és un goig sentir (i veure) cantar aquest jovent amb tanta solvència i desimboltura, mostra del bon treball que en fan els responsables des de fa anys. L’Orquestra Camera Musicae, dirigida pel seu titular, Tomàs Grau, va proveir un acompanyament impecable, amb nombroses intervencions solístiques (arpa, trompa, trompeta…) de risc i molt ben resoltes.
Una música que sedueix, tant els intèrprets –siguin nens o adults– com el públic, que en aquest concert va omplir de gom a gom el Teatre-Auditori de Granollers i va quedar visiblement satisfet. Un bonic regal de Nadal.
