60è CONCURS INTERNACIONAL DE MÚSICA MARIA CANALS. PROVA FINAL. Orquestra Simfònica del Vallès. Dir.: Rubén Gimeno. Obres de Txaikovski i Rakhmàninov. PALAU DE LA MÚSICA. 2 D’ABRIL DE 2014.
Per Lluís Trullén
La pianista ucraïnesa Regina Txernitxko s’ha proclamat guanyadora del 60è Concurs Internacional de Música Maria Canals. El segon premi ha recaigut en el jove pianista rus Serguei Beliavski (que a més ha guanyat el premi del públic) i el tercer ha correspost a la seva compatriota Tatiana Txernitxka. La prova final celebrada al Palau disposava de l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per a l’ocasió per Rubén Gimeno, en què Regina Txernitxko, de 27 anys, va interpretar el conegudíssim Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov, mentre que els dos pianistes russos van optar pel complexíssim Concert per a piano, op. 23 de Txaikovski. El mateix president del jurat, Carlos Cebro, ha recordat i remarcat que el resultat final s’obté de la suma de les quatre proves realitzades pels concursants i que aquest fet ha decantat probablement la balança cap la pianista ucraïnesa, molt segura en el decurs de totes les proves.
El pianisme de Txernitxko no resulta excessivament emotiu, però sí d’una seguretat tècnica infal·lible. Intèrpret objectiva, ens mostrava una versió del Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov brillant, eloqüent, ben frasejat i impecable en les grans estructures d’acords. No va resultar ni excessivament apassionat ni, per contra, va caure en una desmesura d’efectes romàntics a manera de rubatos, i probablement aquesta objectivitat ha estat un factor determinant en les preferències del jurat. Ja en la prova semifinal, quan va interpretar les Variacions sobre un tema de Paganini de Brahms i posteriorment la Segona Sonata de Rakhmàninov, aquest aplom i objectivitat en detriment d’un apassionament desbocat es va posar idènticament de manifest.
Si en la darrera prova Txernitxka i Beliavski van coincidir en gran part del programa presentat, ambdós intèrprets també van escollir com a obra concertant el complexíssim Concert per a piano en Si bemoll menor de Txaikovski. Tatiana Txernitxka, tant en la primera prova –interpretant el Preludi i fuga núm. 21 de Bach–, com en la semifinal –amb la Sonata en Fa major de Haydn–, ens ha regalat indiscutiblement dos dels moments de pianisme més sublim del Concurs. Txernitxka és una pianista d’una gran solidesa, i el seu Txaikovski va tenir moments majestuosos, apassionats, de gran refinament líric. Probablement un tercer temps en què la seva interpretació va resultar massa accelerada va repercutir en el criteri del jurat.
La joventut de Serguei Beliavski no ha estat obstacle per arribar a la final, gràcies en bona part a la meravellosa versió dels Estudis op. 10 de Chopin oferta en la semifinal. La seva lectura del Concert de Txaikovski va ser de gran fortalesa, majestuosa, fins i tot prenent algun risc de tempo que li va passar factura en passatges de l’“Andantino semplice” i del “Prestissimo”. Beliavski va optar per una versió rica en timbres i colors, més apassionada que no pas cercant un lirisme evocador, i amb moments de gran inspiració interpretativa en passatges del primer moviment del Concert.
Tres joves pianistes que tenen un brillant futur concertístic per endavant i que han realitzat un treball extraordinari i exigent en el decurs de les quatre proves realitzades.
Just el dia abans de l’inici del Concurs, el pianista japonès Tomoaki Yoshida, com a guanyador del premi del públic de l’anterior edició, va actuar al Palau acompanyat de l’OSV i la pianista coreana Jackie Jaekyung Yoo, interpretant el Concert per a dos pianos, KV 365 de Mozart. És un concertista que es mostra dominador de l’escenari, amb aplom, desprenent seguretat i experiència, i que mostra, a més, un pianisme d’un altíssim nivell tècnic. Amb moments més efectistes que no pas depurats en la sonoritat, va oferir-nos amb la pianista guanyadora del Concurs Ricard Viñes de 2011 una versió eloqüent i brillant d’aquesta obra concertant de Mozart que en comptades ocasions pot escoltar-se en directe. I si el pianista japonès Tomoaki Yoshida obria el Maria Canals, un dia abans de celebrar-se la prova final, a la Sala Tete Montoliu de L’Auditori, va actuar el guanyador de l’edició passada, l’ucraïnès Stanislav Khristenko. Amb un recital integrat per fantasies i sonates de Zemlinski, Krenek, Brahms, Chopin i Prokófiev, Khristenko va evidenciar que es troba en un moment pianístic òptim, avalat també pel premi aconseguit l’any passat al Concurs Internacional de Cleveland. Format al Conservatori Txaikovski de Moscou, Khristenko és un pianista del tot consolidat, i els seus concerts a Viena, Berlín, Hong Kong o al Carnegie Hall de Nova York han estat marcats per l’èxit. El seu pianisme resulta exquisit i la seva interpretació de l’Opus 116 de Brahms manifestava l’essència musical del seu indiscutible talent. Tècnica, elegància, fraseig nítid, claredat harmònica, permetien escoltar unes versions que després es van veure constatades per unes grans interpretacions de la Fantasia op. 49 de Chopin i per la complexíssima Sonata núm. 7 de Prokófiev. Un recital, culminat amb la Polonesa Heroica al qual, per cert, van assistir la seva compatriota Txernitxko i Txernitxka.
Un Concurs, doncs, intens, celebrat en l’any que es commemora el centenari del naixement de Maria Canals i que ha donat a conèixer tres nous concertistes. A més dels premis econòmics que reben els intèrprets, la guanyadora podrà actuar oferint diferents recitals per Europa i concerts com a solista amb diferents orquestres simfòniques espanyoles. Una edició que ha continuat mantenint el nivell de les edicions passades i que ha suposat un nou triomf d’un pianista nascut a Ucraïna.
