Metaludios
Gustavo Díaz-Jerez, piano
Obres de Gustavo Díaz-Jerez
IBS Classical, 2018
El pianista canari Gustavo Díaz-Jerez presenta al darrer enregistrament per a IBS Classical els tres primers llibres de Metaludios, on compagina la tasca com a compositor i intèrpret. Ben conegut com a pianista i havent actuat a les millors sales del món, és un intèrpret destacat de la música espanyola i actual –havent enregistrat per primera vegada la Iberia d’Albéniz en vídeo d’alta definició. I si fa molt poc temps el trobàvem en un CD per a viola d’amor i piano al costat del violista Sviatoslav Belonogov –amb algunes obres també pròpies–, ara ens sorprèn amb el seu catàleg pianístic.
És ben cert que al llarg del temps ha estat habitual trobar la figura del compositor intèrpret. Només cal pensar en figures llegendàries com Vivaldi, Mozart, Liszt, Paganini, Chopin o Rachmàninov, entre d’altres. Però no és habitual als nostres dies. Díaz-Jerez sembla reivindicar novament aquesta figura, que en el seu cas li servirà per poder presentar la seva música al públic i donar-la a conèixer.
Els Metaludios són obres curtes, entre minut i mig i poc més de sis minuts. Per defugir altres noms, el compositor agafa el prefix “meta” –alguna cosa que transcendeix i va més enllà– i el sufix “ludio” –jugar, exercitar-se– per construir aquest nou terme.
Gustavo Díaz-Jerez indaga en el món científic, matemàtic i en l’espectralisme. Cerca estructures a partir d’imatges fractals i utilitza la tecnologia per augmentar la creativitat i donar nous elements a partir dels quals poder treballar.
El disc conté els tres primers llibres de Metaludios, malgrat que ja té el quart gairebé enllestit i un cinquè en previsió, que poden convertir-se en un nou enregistrament. Els pianistes Marta Zabaleta –qui li encarregà obres i qui estrenà el primer llibre complet–, Ricardo Descalzo, Miguel Ituarte, Jorge Robaina, Mariana Gurkova, el compositor Horatio Radulescu o el Centro Nacional de Difusión Musical són alguns dels seus dedicataris.
Les divuit obres tenen un caràcter variat i una tímbrica molt interessant dins del llenguatge personal del compositor. Des d’un gairebé hipnòtic Homenatge a Antonio Soler, passant pel sorprenent Étude pour les unisons, Prélude non mesuré –en què conviuen piano i electrònica pregravada– o el virtuosisme d’An error ocurred en són uns breus exemples.
Les seves interpretacions estan plenes de vitalitat, colors i autoritat, tot presentant un repertori nou i atractiu per al món pianístic.
Imatge destacada: Gustavo Díaz-Jerez. © Carlos Bernar
