SIMFÒNICS AL PALAU. Xavier Sabata, contratenor. Vespres d’Arnadí. Dani Espasa, clavecí i director. Obres d’Albinoni, Bonincini, Ristori, Lotti, Sarro, Giacomelli, Scarlatti, Gasparini, Porpora, Mancini, Porta. PALAU DE LA MÚSICA. 29 D’ABRIL DE 2023.
El contratenor Xavier Sabata va tornar a ficar-se el públic a la butxaca, però aquesta vegada sense grans espectacles, simplement amb el seu saber musical. La seva sensibilitat, la manera d’afrontar peces del Barroc, la mestria tècnica i una musicalitat exquisides, així com l’elegància i un programa molt ben travat van fer les delícies dels assistents, no tan nombrós com en altres ocasions, en un cap de setmana llarg.
Darrere el títol Invisibili, el contratenor català i Dani Espasa, que ja han demostrat la bona entesa en concerts anteriors i en el disc L’amante Alessandro, han creat un programa amb obres poc conegudes de grans compositors italians de primers del segle XVIII que van contribuir a consolidar l’òpera seriosa. Dotze peces, tres de les quals petites simfonies, que ens van permetre descobrir un nou repertori d’alt nivell i de diferent tall expressiu.
Espasa i la formació barroca que va fundar fa prop de vint anys van obrir la tarda amb la simfonia Il nascimento de l’Aurora de Tomaso Albinoni, un compositor conegut per un Adagio que no s’ha demostrat que fos seu en realitat, però que sí que va destacar com un gran compositor d’òperes, sent aquesta una de les poques que es conserven.
Sabata va aparèixer amb una camisa llampant de lluentons de color bordeus i va arrencar amb una ària melancòlica, “Render mi vuole” d’Astianatte del compositor i rival de Händel a l’època que va ser Giovanni Bononcini, on ja va mostrar aquest color vellutat d’ampli registre i projecció que ha meravellat mig món. Va seguir i emocionar amb l’encantadora “Bellezze adorate” de Le fate de Giovanni Alberto Ristori.
La segona intervenció de Vespres d’Arnadí va ser amb la simfonia Ascanio d’Antonio Lotti, on es va veure una corda precisa liderada per l’excel·lent concertino Farran Sylvan James, que va donar pas a la temperamental ària “Gelido in ogni vena” de Siroe, re di Persia de Domenico Sarro, on Sabata va fer gala de les seves agilitats vocals, per tancar amb “Date o trombe il suon guerriero” de Gianguir de Geminiano Giacomelli.
Espasa en solitari davant del clavecí va obrir la segona part amb la Tocata núm. 2 en La menor d’Alessandro Scarlatti, tocada amb gran virtuosisme, gairebé com a preludi de la immensa interpretació que Sabata va fer de la deliciosa ària “Qui tiscrivo o nome amato” de L’oracolo del fato de Francesco Gasparini, en què va fer saltar més d’una llàgrima acompanyat només per l’esplèndida tiorba de Rafael Bonavita, de presència constant al llarg del concert, junt amb el violoncel d’Oleguer Aymamí i el contrabaix de Mario Lisarde. Pura delícia.
Després de “Scuote la chioma d’oro” de Deianira, Iole ed Ercole de Nicola Porpora, l’oboista i cofundador de Vespres d’Arnadí, Pere Saragossa, i Sabata van fer a duo “Mi par sentir la bella” de Gianguir de Giacomelli, d’una dolçor corprenedora. Va tancar el recital “Non sempre grandina” de Farnace de Giovanni Porta, amb fantàstiques ornamentacions.
Davant l’ovació entusiasta del públic, Sabata va dedicar el seu primer bis als qui havien vingut des d’Avià, la seva ciutat, amb l’alegre “Cesseran le sue procelle” de Leucippe e Teonoe d’Antonio Pollarolo.
Però encara faltava la cirereta d’un recital que va fer les delícies del públic, un commovedor Morgen de Richard Strauss que ens va arribar al cor.
Imatge destacada: (c) Lorenzo Duaso.
