LA CASA DELS CANTS. Cor Jove de l’Orfeó Català. Anna Niebla i Serena Sáez, sopranos. Daniel Morales, baríton. Joan Seguí, orgue. Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, director). Esteve Nabona, director. Obres de Fauré, Brahms i Mendelssohn. PALAU DE LA MÚSICA. 22 DE MAIG DE 2022.
El Requiem de Gabriel Fauré no és la missa, podríem dir-ne obituària, més coneguda, més interpretada i més valorada de les diverses que s’han compost, tot situant en el lloc més preeminent la de Mozart. Però probablement és la més íntima, amb major capacitat d’expressar els sentiments profunds que convoca la presència de la mort.
Sembla que va ser atiada pels decessos encara recents dels pares del compositor i el context inevitablement dolorós s’hi expressa en una contenció reflexiva, interioritzada i defugint l’excés emotiu. La mort adquireix, en la visió del compositor occità, una dimensió no tràgica, situada en un àmbit de contemplació transcendent controlada; profundament sentida, però no pertorbadora ni trasbalsadora. En coherència, des del punt de vista de la interpretació exigeix un esforç d’equilibri, un no deixar-se abandonar per l’excés i alhora tampoc no caure en la distensió. Ens trobem en el terreny del difícil equilibri, que no vol dir, naturalment, aquest recurs miserable que se’n diu equidistància.
Són característiques que encaixen molt amb l’ideari/criteri del –fins a aquest concert– director titular del Cor Jove de l’Orfeó Català, Esteve Nabona, ideari perfectament exposat en el seu darrer concert i mantingut al llarg de la seva trajectòria prèvia als anys a l’Orfeó. Per això va poder exhibir la seva capacitat per transmetre emoció des de l’elegància i la contenció: les seves versions ofereixen una sensació de serenitat, de saber digerir les notes, amb calma, amb tempos serens, mastegant i fent assaborir cada nota, cada compàs. La resposta del públic, tan entusiasta, va resultar explícita. Oimés que el Cor Jove n’oferí una versió de gran categoria. Va transmetre amb tota exactitud aquestes exigències a les que acabem de referir-nos.
Les intervencions de les veus solistes, el baríton Daniel Morales i la soprano Serena Sáenz, potser un pèl fred ell, i cristal·lina la soprano, gaudint i fent gaudir d’aquest regal que per a tota cantant és la bellíssima ària “Pie Jesu”.
El programa va ser precedit per tres composicions de Mendelssohn i Brahms, en la segona de les quals –Gesitliches Lied– la soprano Anna Niebla així mateix va poder lluir-se. I finalment, també nota per a la parcel·la instrumental: l’organista Joan Seguí i l’eficient Orquestra de Cambra Terrassa 48.
Coda. Enmig de l’enfilall emotiu de què va ser objecte Esteve Nabona a la fi d’aquest esdeveniment/comiat, un apunt elemental de reflexió. Sense ni voler ni poder anar més enllà, atès que l’adeu no és imposat precisament per demèrits, a aquest autor li resulta difícilment entenedor observar que tot plegat representa descapitalització del patrimoni artístic de la casa.
