Cor de Cambra Francesc Valls. Maria Crisol, baixó. Manuel Vilas, arpa doble. Jordi Reguant, orgue positiu. Dir.: David Malet. Obres dels mestres de capella de la catedral de Barcelona al segle XVII. Catedral de Barcelona. 12 de novembre de 2011.
Per Lluís Trullén
La música religiosa del segle XVII escrita pels mestres de capella a la catedral de Barcelona va centrar el programa que el Cor de Cambra Francesc Valls, Cor de la Catedral de Barcelona, va escollir per a aquest concert dirigit pel seu titular, David Malet, que va suposar un èxit en totes les seves vessants. D’una banda, tal com explica l’extraordinari programa de mà elaborat pel musicòleg Josep Dolcet, “hem escollit vuit obres religioses de diferents formats i estils, seleccionades d’entre la producció dels quatre mestres de capella més importants que exerciren el seu càrrec al llarg d’aquests cent anys a la capital del país, i que ens il·lustren alhora quatre etapes bàsiques del controvertit i mal conegut Barroc siscentista”.
Des d’aquesta premissa i amb un programa ordenat cronològicament, els vuit integrants del Cor de Cambra, bé cantant a cappella, bé amb el subtil acompanyament instrumental, s’endinsaren en la polifonia que els mestres Joan Pau Pujol, Marcià Albareda, Joan Barter i Francesc Valls produïren en el si de la catedral. Un silenci absolut d’un públic que va omplir la capella del Sant Crist de Lepant (i que va obligar a posar diverses files de cadires a la nau central fins a l’entrada de la catedral), una música d’una bellesa polifònica que recollia des d’estils de la polifonia clàssica renaixentista de Pujol fins a la lluminositat del salm Beatus vir de Valls, i una interpretació acurada i refinada del cor van fer-nos retrobar amb una música creada i pensada per ser interpretada dins el meravellós marc de la catedral de Barcelona.
La Missa pro defunctis a quatre veus de Joan Pau Pujol, en l’edició d’Higini Anglès, va ser interpretada amb refinament i claredat, amb el cant pla com a preàmbul en cadascuna de les parts de la Missa i donà peu a la lluminositat pròpia de la polifonia renaixentista. Amb les antífones extretes de motets a quatre veus (amb edició de Bernat Cabré) de Marcià Albareda, deixeble i successor de Valls en el càrrec de mestre de capella, i autor –com recorda Dolcet– que “va protagonitzar l’etapa més plena del Barroc colossal”, el refinament del contrapunt va ser manifestat en tota la seva magnitud pel cor, amb una acurada direcció que sempre permetia escoltar amb claredat les diverses línies vocals.
Anys després Joan Barter esdevingué mestre de capella de la catedral i la seva Missa a sis veus i baix continu (amb edició de Javier Menéndez) escoltada al concert mostrà el gust per la inclusió instrumental, contemporània en el temps amb l’entrada de nous instruments dins la capella de música de la catedral. Una obra complexa, en què les dues veus de soprano solistes prenen el paper de primer cor per dialogar amb les quatre veus del cor tradicional. Una missa a sis veus que juga amb les característiques dinàmiques del Barroc, en la qual es produeix un diàleg concertant i en el qual el refinament i l’elegància de la interpretació van copsar tot l’esperit d’aquesta bellíssima composició. Després dels dos responsoris Qui manducat meam carnem i O vos omnes de Francesc Valls (mestre de capella de la catedral al segle XVII i que ha esdevingut una de les figures més il·lustres del nostre Barroc musical), el cor va endinsar-se en tota la magnificència i solemnitat que brolla del salm Beatus vir, obra escrita per a dos cors amb un total de set veus polifòniques. En aquesta obra, amb tota la grandiositat de la seva escriptura, amb tota la brillantor d’una obra majestuosa, la interpretació del conjunt dirigit per David Malet des de l’any 2009 va manifestar-ne tota la riquesa polifònica amb un equilibri i afinació diàfanes malgrat la complexitat interpretativa.
Un concert que ens va poder fer reviure de manera extraordinària la música religiosa que es podia escoltar dins la plenitud del segle XVII a la catedral de Barcelona.
