AMICS DE L’ÒPERA DE SARRIÀ. Rita de Gaetano Donizetti. Maria Casado, Beñat Egiarte i Jorge Tello. Barcelona Concertante. Dir. musical: Asunto Nese. Dir. d’escena: Eugenia Corbacho. TEATRE DE SARRIÀ. 12 DE NOVEMBRE DE 2016.
Per Marc Busquets Figuerola
Quan hom pensa que ja ho ha vist tot pel que fa a llibrets operístics, apareixen els Amics de l’Òpera de Sarrià i programen Rita de Gaetano Donizetti, possiblement l’òpera amb el llibret més políticament incorrecte de la història de la música. Bàsicament i resumint: en un passat, Rita, que regenta un hostal, es va casar amb Gasparo, que la maltractava físicament, però aquest s’embarcà i morí a alta mar; aleshores ella es casà amb Beppe i decidí que en comptes que l’atonyinés, seria ella qui el maltractaria, així que pega al seu marit actual. Però Gasparo reapareix casualment perquè no és mort. Ella torna amb el primer marit malgrat els maltractaments i Beppe es queda feliç alliberat de la dona, però quan Gasparo aconsegueix el contracte matrimonial per tal d’anul·lar-lo, abandona Rita i aquesta torna als braços de Beppe, però deixant la violència física a banda. No sense acabar amb la tradicional moralitat de les òperes buffe de Donizetti. Tot això lògicament tractat amb una gran lleugeresa i comicitat que a ulls actuals no deixa de sobtar.
Qui signa aquestes línies desconeix totalment quines eren les intencions del compositor, si denunciar el tema del maltractament domèstic –sembla que sí– o si simplement es tractava amb naturalitat i lleugeresa un tema contemporani a l’època, de la mateixa manera que tractà el tema dels matrimonis entre persones de diferents edats a Don Pasquale, on, per cert, també s’insinua una certa violència de la no gens afable Norina cap al vell garrepa. En tot cas, Donizetti no pogué veure l’estrena de l’òpera, ja que Rita ou le mari battu (en francès) s’estrenà el 1860 a l’Opéra Comique de París, ni més ni menys que dotze anys després de la mort del compositor. I tampoc no consta com va ser rebuda ni tampoc si el nom de la protagonista és una referència a santa Rita de Càssia, que no tingué un matrimoni precisament feliç…
¿I com es pot posar en escena aquest argument avui dia? Doncs els Amics de l’Òpera de Sarrià, amb direcció d’Eugenia Corbacho, se’n surten prou bé, ja que traslladen l’acció al plató d’una sitcom de factura almodovariana amb tocs força vulgars i amb els conseqüents aplaudiments i rialles enllaunades. Contribuí a l’èxit, sens dubte, la bona disposició actoral del trio protagonista. La soprano Maria Casado, com a Rita, exhibí una coloratura neta i adequada sempre en el rol, de principi a fi. Per la seva banda, el tenor Beñat Egiarte ha fet seu el paper de Beppe, tot mostrant un color vocal sempre bonic i un bon domini tècnic que quedà demostrat en la seva gran ària, en què canta la seva felicitat en deslliurar-se de Rita, tot traient-se la camisa i exhibint una samarreta on es llegia “Keep calm & party hard” i provocant el riure del públic. També Jorge Tello estigué adequadíssim com a Gasparo, tant musicalment com dramàticament, encarnant un fanfarró testosterònic que alliçona tothom.
Desconcertava una mica que el diàleg –actualitzat– fos en català i les àries en italià, però de ben segur que fou una decisió presa per treure ferro al desconcertant llibret i també s’agraí que Raúl Giménez aparegués a mitja obra com si s’aturés la funció per aclarir, digué, que el que estàvem veient era una denúncia de Donizetti contra els maltractaments… Per la seva banda, Asunto Nese dirigí amb tremp una Orquesta Barcelona Concertante que sona especialment bé en aquest petit teatre del barri de Sarrià, on els Amics ens tenen acostumats a redescobrir la bona òpera de cambra i que, de cop, quan sembla que tenim el repertori més o menys controlat, ens adonem que encara ens queda molt per descobrir sobre els llibrets operístics –de bons i de dolents!
