Robert Gerhard-Joaquim Homs. Correspondència.
Edició a cura de Ramon Ribé i Pietat Homs.
Cossetània Edicions. Valls, 2015. 192 pàgines.
Per Jaume Comellas
No pretenc inventar res transcendent, però crec que els reculls de correspondència constitueixen una mena d’autobiografia doble interactiva a quatre mans. Hi ha un efecte reflex, o rebot, en el qual, per dir-ho en termes tennístics, la veritat de cada cop (argument) que un hom llança s’enriqueix i es fixa de manera definitiva en la resposta de l’altre; o es va concretant en la successió de l’intercanvi. Això es fa molt palès en aquest llibre en què el diàleg entre Robert Gerhard i Joaquim Homs, 22 anys entre el 1948 i el 1970, el de la mort del primer…, i 125 cartes! dóna forma a un tot enormement ric en substància dialèctica.
Sobre les relacions entre els dos músics se sap força i el mateix Homs va fer molt per projectar entre nosaltres la figura del seu amic i mestre; tanmateix, aquí aquesta relació se’ns presenta des de la immediatesa del dia rere dia i de la familiaritat de la conversa íntima lliure. Aquí no hi ha lloc per al “políticament correcte”; tot hi és directe, sincer i autèntic.
Hi ha almenys tres línies que marquen molt el contingut del llibre. La primera, el debat estètic intens entre dos músics que van aconseguir una gran identificació de fons en la militància en una estètica no consolidada en el seu moment i per ells assumida des de llur autenticitat. Hi ha un intercanvi constant i intens d’opinions sobre obres, compositors i estètiques, d’un elevat interès.
La segona línia és la que mostra la realitat de l’ofici de creador des de dos fronts i estatus diferents. L’Anglaterra oberta als nous corrents i amb uns recursos, possibilitats i criteris molt distants dels d’una Barcelona on l’estètica contemporània s’havia de refugiar massa entre cenacles selectius com Can Bartomeu, Club 49, Fundació Miró i conjunts heroics. Aquí es manifesten els esforços que realitzen mútuament per promoure l’obra de cadascun d’ells en els àmbits respectius. Homs fa tot el possible per obrir la música del seu amic als ambients barcelonins i Gerhard fa el mateix amb la d’Homs en els seus cercles de relació anglesos. Aquesta és una constant molt viva i així mateix d’un elevat interès, en transcendir circumstàncies personals respectives, tot mostrant uns contextos molt representatius.
La tercera via és la de l’afecte sincer que es manifesta en aquests escrits, testimoni al mateix temps d’una gran categoria humana dels protagonistes, incloent-hi les mullers i també la filla d’Homs. En aquest àmbit del més ençà de la dimensió estètica o professional, hi sura un refinament relacional admirable.
Amb una edició molt acurada, el llibre s’obre amb sengles síntesis biogràfiques molt ben confegides que contextualitzen eficaçment el contingut.
En definitiva, una obra rigorosa que té un gran interès en il·luminar i enriquir la imatge dels protagonistes, idearis estètics i la creació i la vida musical, catalana i no solament catalana, d’uns anys suggestius.
