MÚSICS EN RESIDÈNCIA A ALELLA. Romanticismes. Obres de Schumann, Brahms i Juon. ESPAI D’ARTS ESCÈNIQUES CASAL D’ALELLA. 22 DE JULIOL DE 2019.
La iniciativa de Músics en Residència, que aplega, preferentment a l’estiu, músics escampats en conjunts o entitats professionals d’arreu del món, ja ha complert deu anys. La llavor inicial es va plantar quan la violinista Helena Satué i el trompista José Vicente Castelló van estar tres setmanes al Festival de Marlboro (EUA) on ell hi era com a convidat, segons explica en el pròleg del llibret commemoratiu Judit Cuixart, per tercera vegada. Van copsar l’alt nivell que s’hi donava i van voler crear un cicle de qualitat a casa nostra. Alella els va acollir i, com a exemple, després d’haver actuat tres anys en un bonic espai a l’aire lliure però poc adequat per a la música de cambra i després a l’església parroquial, enguany s’ha inaugurat un nou espai escènic polivalent de 270 localitats, apte especialment per a la música de cambra.
En l’edició del 2019 s’han programat, com sempre amb intel·ligència i propostes atractives, quatre concerts. El primer, per a duos de corda; el segon, dedicat a Bach; el tercer, al Romanticisme, i la cloenda haurà estat dimecres 24 amb l’ambiciós propòsit d’oferir l’arranjament per a veu i conjunt de cambra d’Arnold Schönberg i Reiner Rihm d’El cant de la Terra de Gustav Mahler, amb les veus de Markus Schäfer i Cristina Segura i la direcció de Lucas Macias.
Vaig triar anar al tercer concert, romàntic que és un, no solament per l’atractiva proposta, sinó perquè es tornava a tocar, com el primer any, el Quintet amb piano, op. 44 de Robert Schumann, dedicat a la seva esposa Clara, que ja aleshores va ser penyora de qualitat, amb un únic músic que ara repetia, Helena Satué, i que va comptar amb el pianista Vladislav Bronevetzky. Enguany, amb solvència, l’ha interpretat l’excel·lent Cosmos Quartet, nascut entre músics del festival fa quatre anys i que ara ha assolit un dels somnis de qualsevol quartet: tocar amb instruments fabricats expressament pel mateix lutier, en aquest cas l’acreditadíssim David Bagué. El pianista va ser, com en totes les altres obres que es van interpretar, l’eficient Oliver Triendl. El recorregut pels quatre moviments no es podia fer sense sentir-se afectat per la joia, la tristesa, la meditació, la melangia i l’afirmació optimista final d’aquesta obra mestra.
La sessió va començar amb els Fantasiestücke per a piano i clarinet, op. 73 de Robert Schumann. Va seguir amb el Trio per a violí, trompa i piano, op. 40 de Johannes Brahms, que ja és una obra densa en què la narrativa del piano, secundada per l’atmosfera que crea la trompa i l’ànima del violí, va cloure la primera part. La segona va començar –i cal agrair-ho–, amb la peça d’un músic poc freqüent a les nostres programacions, el compositor rus Paul Juon (1872-1940), d’ascendència suïssa i alemanya, un agradable Divertimento per a piano i quintet de vent, op. 51, amb Júlia Gállego, flauta; Míriam Pastor, oboè; Vicent Alberola, clarinet; José Vicente Castelló, trompa, i Higinio Arrue, fagot. L’“Allegretto” inicial i una densa “Fantasia” ens van donar moments per no oblidar. El concert va acabar amb el Quintet de Schumann ja comentat.
Una bona notícia és que aquest concert va ser enregistrat per Catalunya Música i els melòmans en podran gaudir en una emissió futura.
Imatge destacada: © Ajuntament d’Alella
