FERIDES de J. Bardolet. Pol Blancafort, llibret. Judit Muñoz, Joan Mas, Rosa Maria Abella, Joan Garcia, Ainhoa Aguilar, Néstor Pindado. Camerata de Música Catalana. Cor Ciutat de Reus. Jofre Bardolet, direcció musical. Jordi Arqués, direcció escènica. TEATRE FORTUNY (REUS). 17 DE DESEMBRE DE 2024.
En un moment en què el nostre sistema educatiu està mirat amb lupa pels mals resultats acadèmics i el Departament, els sindicats i les famílies semblen no posar-se d’acord per trobar-hi les solucions necessàries, hi ha casos en què el treball ben fet durant anys dona el seu fruit. I de quina manera. Em refereixo a l’Escola de Música i Conservatori de Vic, on es palpa el planter de bons intèrprets que han sorgit de les seves aules al llarg dels anys. Sens dubte, un cas per estudiar. Músics tan diversos com Jordi Domènech, Anna Urpina, l’iconoclasta Arnau Tordera, Núria Graham, els germans Bardolet o Eudald Buch, entre d’altres, semblen validar un sistema que funciona, que ha estat embrió de molts projectes i carreres internacionals, així com també ha sabut arrelar al territori. I ara hi afegeixo la sorpresa de conèixer un jove compositor i director que amb vint-i-un anys va compondre i estrenar una òpera després de tres estius escrivint-la. No és pas habitual aquesta precocitat i menys en una obra d’aquestes dimensions, però potser encara ho és menys el fet de poder-la representar, fet que trobo indispensable.
Fill de músics, format a Vic i després a l’ESMUC –composició i direcció orquestral–, Jofre Bardolet va estrenar a L’Atlàntida l’òpera Ferides l’any 2021 i el 2023 es pogué representar a Barcelona en un format més reduït al Casino de l’Aliança del Poblenou. Ara, durant aquest mes de desembre, s’ha representat a Manresa i Reus i es durà a Calaf el proper mes de gener.
Amb aquests antecedents arribava àvid per conèixer aquesta òpera després d’un cert rodatge i una bona difusió pels mitjans de comunicació i les xarxes socials. I sens dubte el públic que s’aplegà al Teatre Fortuny de Reus va poder observar el primer esglaó del que esdevindrà una carrera artística fructífera. L’ofici de compositor requereix temps, estudi, meditació i experimentació. Per tant, és evident que Bardolet no ha arribat al punt àlgid de la seva trajectòria ni ens ofereix el que serà la seva millor obra, però en canvi sí que ja demostra tenir una bona formació i idees interessants. Cal subratllar que Ferides no és pas una obra càndida, sinó que suposa una carta brillant de presentació d’un jove amb una intuïció i un talent evidents, així com amb uns fonaments per esdevenir amb el temps i l’experiència un músic prolífic en el més ampli sentit de la paraula: des de la interpretació a la composició.
Escrita en dos actes, l’òpera està basada en un llibret de Pol Blancafort, jove vigatà també. L’argument situa l’acció en un poble de Catalunya durant el final de la Guerra Civil espanyola, mentre encara es manté l’esperança de guanyar la guerra. Dos soldats republicans que s’acomiaden de la parella i les famílies abans d’anar al front semblen centrar la trama inicialment. Però finalment observem que es tracta d’una obra coral on no falten els típics elements discursius operístics: amors, desamors i venjança.
Escrita en català i amb una durada aproximada de dues hores que passen ràpides, els autors sorprenen amb un final il·lusionant malgrat el present opressiu. Una idea, per tant, gens allunyada de la nostra història recent i que pot tenir força punts de concomitància amb qui l’escolta.
La sorpresa és gran si hom no coneix el llenguatge en què està escrita l’obra. Perquè Bardolet ens evoca el llenguatge típic del període clàssic per dur a terme un homenatge a la música de Mozart, a qui sembla admirar. Som davant una obra amb una hegemonia important de la melodia i unes harmonies totalment clàssiques i transparents. Amb un llenguatge clar i per moments refinat. Tant proper per a erudits com per a aquell públic en potència que no ha vist mai una òpera, i amb una instrumentació acurada, una línia vocal pensada per poder facilitar la interpretació vocal i una bona adequació de la música al text. Bardolet dona fluïdesa al variat discurs musical com a director valent-se d’un bon rendiment de la formació instrumental, així com de l’equilibrat repartiment vocal. L’obra ofereix naturalitat i equilibri –tot i algun moment potser massa reiteratiu– servint-se d’una certa puixança expressiva i d’unes àries en les quals el binomi so i paraula troben una bona simbiosi.
Entre el repartiment de sis solistes vocals que interpreten set personatges podem esmentar la soprano Judit Muñoz, amb una bona projecció, facilitat pels aguts i un punt de dramatisme que contrasta amb la veu tan bella i fresca com lleugera del tenor Joan Mas. L’elegància, la dicció, la facilitat i la brillantor en els aguts de la soprano Rosa Maria Abella, es veié acompanyada pel creïble i teatral Joan Garcia, la correcta Ainhoa Aguilar –que cantava per moments en una tessitura massa baixa– i la seguretat del baríton Néstor Pindado, de timbre càlid en tot el seu registre, bon domini i sentit musical.
El cor Ciutat de Reus va complir sobradament, malgrat algun moment de frenesí i corredisses, però amb d’altres d’èpics, com “Visca la República”.
L’escenografia minimalista i austera, tot que i funcional, segurament pels costos i la viabilitat per dur-la de gira, en va ser el punt més dèbil. I dramatúrgicament, tot i que es van resoldre bé les aparicions dels personatges, una major varietat coreogràfica i mobilitat de cor i solistes hi haurien donat més dinamisme.
La Camerata de Música Catalana en va oferir una lectura vehement i ben treballada emfatitzant tant el lirisme com la vitalitat de l’obra. Jofre Bardolet transmeté seguretat a la formació, amb energia i un gest clar, així com sabé concertar bé les àries dels solistes i proporcionant-hi l’ambient i l’espai adequats.
Així doncs, lluny de ser una obra que superi el punt d’experimentació d’un jove compositor – alguns potser ho podrien percebre així en la seva concepció d’homenatge al període clàssic–, Ferides esdevé una mostra d’enginy, musicalitat i creativitat d’un jove compositor i director vigatà amb un futur il·lusionant per davant, que a més ha sabut crear una obra d’accés fàcil per a tothom –que bonic és veure joves i adolescents entre el públic– i que s’ha guanyat el públic reusenc. Jofre Bardolet ha sabut irradiar el seu entusiasme a una formació orquestral i un repartiment solista que han complert amb escreix la responsabilitat de donar vida a una obra nova d’aquestes característiques i dimensions.
Esperem amb il·lusió les novetats que ens pugui oferir en un futur i aplaudim la iniciativa dels teatres de programar obres de joves autors que necessiten difondre les seves composicions i que a més involucren la ciutat amb la inclusió del seu cor.
