LA CASA DELS CANTS. NADAL AL PALAU. CONCERT DE SANT ESTEVE. Cor Petits de l’Orfeó Català (Mercè Pi, directora), Cor Mitjans de l’Orfeó Català (Glòria Fernàndez, directora), Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals, directora), Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora), Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director; Júlia Sesé, directora convidada), Orfeó Català (Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora). Josep Surinyac, Paul Perera, Pau Casan, Laia Armengol, Jordi Armengol, pianistes. Joan Seguí, orgue. Els Amics de les Arts (Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué). Andreu Moros, trompeta. Carol Rovira, presentadora. Anna Romaní, coreografies. Laura Aubert i Adrià Aubert, guió i dramatúrgia. Adrià Aubert i Blanch, direcció escènica. Pablo Larraz, direcció artística. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE DESEMBRE DE 2022.
Un any més, puntuals a la cita, l’Orfeó Català i tots els cors de la seva Escola Coral van convocar, la tarda de Sant Esteve, un nombrós públic que va omplir a vessar el Palau de la Música, al qual cal sumar el que va seguir el concert a través de la ràdio i la televisió.
Després de dos anys amb mascaretes, distàncies i altres restriccions –no tan sols dalt de l’escenari– provocades per la pandèmia, el concert del retorn a la normalitat va coincidir amb l’arribada de Pablo Larraz a la titularitat de l’Orfeó Català –tot i que, des d’altres posicions, ja havia participat en els concerts dels últims anys– i amb el de Joaquim Uriach a la Presidència de l’entitat. Així mateix, tots els nous sotsdirectors i codirectors derivats de la darrera reestructuració dels cors de la institució van tenir el seu moment de protagonisme.
Perquè, en un concert tan llarg, hi cap gairebé tot. Les melodies de les nadales més tradicionals, aquelles que bona part del públic espera, evidentment hi són, però sovint es presenten amb nous arranjaments o formats, i entre el més atractiu del programa d’enguany hi va haver les suites a manera de quòdlibet creades expressament per a l’ocasió per Andreu Diport i les dues versions –la clàssica, de Francesc Pujol, i una d’americana– de Fum, fum, fum a càrrec del Cor de Cambra del Palau.
En canvi, altres actuacions s’allunyaven de la pràctica coral tradicional i s’acostaven a altres gèneres, com el musical o el pop, amb la intervenció de veus solistes microfonades o la invitació a artistes d’altres àmbits –que ha anat creixent amb els anys–, com Els Amics de les Arts, que van estrenar un arranjament d’El dimoni escuat i van oferir per primer cop en públic la seva cançó Vides llunyanes acompanyats per l’Orfeó Català. També es van incrementar, fins a fer-se gairebé omnipresents, les coreografies –o, si més no, els moviments corporals– dels cantaires, de vegades amb significats dubtosos i resultats no sempre comprensibles.
Tornant als encerts del programa, cal esmentar la cançó americana The music of stillness –de la compositora Elaine Hagenberg sobre poema de Sara Teasdale– i la Cançó de fer camí –de Borja Penalba, amb text de Maria Mercè Marçal–, així com les nadales d’autoria catalana L’hivern de Xavier Pastrana i Hodie Christus natus est de Carles Prat, interpretada sense direcció pel Cor de Noies. Per la seva banda, el Cor Jove va oferir, dirigit per Oriol Castanyer, un merescudíssim homenatge a M. Teresa Giménez i Manuel Cabero, dues figures immenses del cant coral a Catalunya desaparegudes l’últim any, amb la interpretació de dos dels motets nadalencs Sechssprüche, op. 79 de Mendelssohn i Glòria de Josep Ollé.
Dels artistes convidats aquesta temporada al Palau, hi van ser presents el compositor Ferran Cruixent amb Advent –sobre el poema homònim de Rilke i amb el recurs dels telèfons mòbils, que va costar una mica d’entendre– i el poeta Eduard Escoffet amb Adorm l’afany, musicat per Jordi Domènech a la suite I va arribar Janus. I haurien estat prescindibles –en part, perquè ja havien aparegut en recents concerts de Sant Esteve– Wiegala d’Ilse Weber i la cançó tradicional ucraïnesa Xtxèdric, a més de l’interludi musical pensat per a l’intermedi de la transmissió televisiva.
També pensant exclusivament en la televisió i no per al públic de la sala, pel seu perfil i per l’escassa aportació de les seves intervencions, s’explica l’elecció de Carol Rovira com a presentadora, que va afegir al guió aplaudiments innecessaris i no va contribuir a escurçar les transicions entre cors que s’havien aconseguit agilitzar en edicions anteriors.
Un sempre emotiu Cant de la Senyera i l’“Al·leluia” d’El Messies de Händel van culminar aquesta nova cita emblemàtica de la família coral de l’Orfeó Català per desitjar al seu públic el millor per a l’any que s’acosta.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
