PALAU BACH. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Jordi Savall, director. J. S. Bahc: Passió segons sant Joan, BWV 245. PALAU DE LA MÚSICA. 17 DE MARÇ DE 2024.
Fa gairebé exactament nou anys, el 19 març de 2015, Jordi Savall dirigia per primera vegada la Passió segons sant Mateu de Bach. Ho feia al Palau de la Música, la institució que, des de llavors, l’ha esperonat a afrontar algunes de les grans obres del repertori barroc i clàssic. Ara ha estat el torn de la Passió segons sant Joan, la primera de les que ha programat enguany la sala modernista, que també de fa temps ofereix cada any per aquestes dates almenys una audició de cadascuna de les dues grans Passions bachianes.
La cita va ser un èxit de convocatòria i el nombrós públic assistent va aplaudir amb ganes i raó la lectura presentada pel mestre igualadí que, igual que ja va fer amb l’altra Passió, no va voler renunciar a acompanyar també amb la viola de gamba una de les àries. També, com llavors, el baríton Matthias Winckhler va assumir el rol de Jesús i es va revelar com un dels actius més valuosos de la producció. Al seu costat, en igualtat de condicions i mèrits, cal esmentar l’Evangelista fet per Jan Petryka.
La resta de solistes van evolucionar, en general, de menys a més al llarg del concert, si bé semblava que Savall els hagués demanat una contenció excessiva, innecessària en una sala com el Palau. El baríton Christoph Filler va gosar, amb èxit, treure més veu en les seves intervencions com a Pilat des de les files del cor. Però la soprano Miriam Feuersinger va haver de maldar per fer sentir la meitat inferior del seu registre, i el contratenor Raffaele Pe, que havia començat amb l’instrument encara fred, no va convèncer fins a arribar a la bellíssima “Es ist vollbracht” –al costat de Savall, com dèiem– ja gairebé al final de la vetllada. Mereix un esment especial l’aportació de Ferran Mitjans com a intèrpret de les àries de tenor, no prevista inicialment segons el programa de mà i un anunci fet en off.
Cor i orquestra van mostrar una preparació excel·lent, si bé la col·locació del primer en una sola fila semicircular envoltant els instrumentistes potser va perjudicar en algun moment l’equilibri de plans sonors.
La producció comença avui una gira internacional especialment farcida, que culminarà amb l’enregistrament de l’obra.
Imatge destacada: © Toni Bofill.
