EL SO ORIGINAL. Le Concert des Nations. Jordi Savall, direcció. Schubert: Simfonia núm. 8, en Si menor, D. 759, “Inacabada”; Simfonia núm. 9, en Do, D. 944, “la Gran”. L’AUDITORI. 6 D’OCTUBRE DE 2022.
Quan es té el privilegi de poder escoltar el dirigir o tocar des de la viola de Jordi Savall, és té l’absoluta certesa que tot programa que passa per les seves mans resulta curosament premeditat i preparat per seguir gaudint de l’admiració d’un públic coneixedor de tota la saviesa que li atorguen dècades i dècades de carrera.
Hi ha interpretacions que ja resulta una obvietat afirmar que són insuperables; les dedicades a Marais, a Dowland, a Victoria, els acuradíssims programes entorn de figures històriques com ara sant Ignasi de Loiola o la dinastia Borja, els concerts confegits amb música històrica vinculada a tot l’entorn mediterrani… i d’altres que poden generar certa divisió d’opinions, com la integral dedicada a Beethoven que arrencava a L’Auditori l’any 2019 i que tot just fa un any obria amb la interpretació de la Pastoral i la Setena l’edició del Festival de Música Antiga per culminar amb la Novena el desembre del 2021 al Liceu.
Savall ha completat el cicle beethovenià i ara ens va presentar a L’Auditori la seva nova proposta dedicada a dues de les Simfonies cabdals de Schubert, la Inacabada i La Gran, dirigint els cinquanta músics integrants de Le Concert des Nations, amb Lina Tur com a concertino. Ja enregistrades un any enrere, aquestes lectures tenen com a punt de partida interpretatiu l’enfocament historicista i l’ús d’instruments originals com a mitjà per cercar una premissa. Parafrasejant Savall, “el procés de creació del llenguatge musical de Schubert sempre ens sorprèn per la seva dimensió essencialment interior i espiritual, aquesta forma de transfiguració que ell resumeix d’una manera tan senzilla en una frase del seu diari: «les meves produccions són el fruit dels meus coneixements musicals i del meu dolor»”; i Savall ha sabut assolir la vessant interioritzada i espiritual de Schubert.
Partitures de caire romàntic amb una sonoritat particular en els metalls i les fustes, amb rapidesa de pulsació, amb unes sonoritats més seques que prolongades en les ressonàncies i amb més objectivitat que solemnitat. Un Schubert d’una bellesa particular –excepcionals tots els músics–, molts d’ells reconeguts solistes integrants de Le Concert des Nations i que treballen com un instrument únic que Savall, amb una energia que sembla renovar-se constantment amb el pas dels anys, dirigeix amb curosa precisió.
El que més sorprèn de la interpretació i que posseeix aquesta particularitat interpretativa és la seva gamma de colors, matisats, més secs que vibrants, més articulats que proclius a deixar-se anar amb frasejos que s’escapin de l’exactitud del tempo. Però en cap moment la lectura resultava ni freda, ni mancada d’un sentit emotiu. Escoltar l’inefable motiu melòdic dels violoncels de la Inacabada, deixar-nos anar amb la bravura de tempo que va oferir en el darrer moviment de La Gran –amb els canvis fluctuants de tonalitats, amb els ritmes impulsius de treset que marquen oboès i violins, amb la gegantina i fascinant coda final d’un ritme que embolcalla l’oient– reafirmaven que aquest treball que Savall ja ha editat discogràficament respon a una minuciosa tasca musicològica en què cap detall de la seva proposta és fruit de la improvisació.
Proposta, que pot tenir detractors més avesats a lectures romàntiques, com admiradors d’aquesta vessant historicista. Però propostes que, totes fetes amb rigor i saviesa –com ha mostrat Savall– conviuen de manera admirable.
Savall, com ja és habitual als seus concerts, va tenir un record pels més desfavorits, pels refugiats, per la situació de les dones a l’Iran, per la injustícia de les guerres com la d’Ucraïna… i per això, com a pregària, va voler interpretar el segon moviment de la Simfonia Italiana de Mendelssohn, autor romàntic que després del cicle dedicat a Beethoven i a aquestes Simfonies de Schubert ocuparà el seu nou punt de mira interpretatiu.
Savall va oferir aquest programa el dia 3 a Verona i el dia 7 a Lió, el 9 a Hamburg i dos dies després a Torí, per culminar la gira a París el dia 13. Després anirà a Eslovènia a oferir un concert per als refugiats ucraïnesos, tot un exemple d’implicació humana.
Imatge destacada: (c) Peñarroya.
