Schumann
London Symphony Orchestra
Dir.: Sir John Eliot Gardiner
Simfonies, núm. 2 i 4 i Obertura Genoveva de Schumann
LSO, 2019
John Eliot Gardiner va gravar fa dues dècades les quatre simfonies de Robert Schuman –i algunes de les seves obertures, òperes i oratoris– per al segell Archiv-Produktion, al capdavant de l’Orchestre Revolutionnaire et Romantique. Eren lectures historicistes que, en alguns casos, recuperaven les versions originals i afegien valor documental a unes interpretacions amb instruments d’època de rics colors i sorprenents detalls en l’articulació, el fraseig i l’equilibri dinàmic. Ara torna a gravar Schumann, en directe i amb resultats extraordinaris, al capdavant de la London Symphony Orchestra. No canvia ni l’impuls i energia rítmica ni la solidesa i coherència d’un relat simfònic carregat de sorpreses.
En aquest nou disc, al costat d’una versió de l’Obertura Genoveva de colors densos i contrastos sumptuosos, el veterà director britànic signa versions esplèndides de la Simfonia núm. 2, op. 61 i la versió original del 1841 de la Simfonia núm. 4, op. 120. Gardiner manté intactes la frescor i la imaginació en unes lectures que posen l’accent en l’originalitat de les idees de Schumann i la seva expressivitat desbordant en la pintura romàntica de paisatges i estats anímics. Potser el més atractiu és, una vegada més, la fantasia tímbrica i el pols rítmic, que no defalleix mai. Hi ha, a més, un fi equilibri orquestral, una major agilitat que aclareix la complexa orquestració.
Els enregistraments, efectuats pel segell propi de la London Symphony al Barbican el març del 2018, sumen a l’escalf del directe una qualitat tècnica, una espacialitat i un relleu encara més impressionants si es gaudeix de l’edició en SACD. El resultat és un Schumann de contrastos poderosos i expressivitat desbordant recreat magistralment per Gardiner amb una orquestra en plena forma.
