PALAU PIANO. Javier Perianes, piano. C. Wieck: Variacions sobre un tema de Schumann, op. 20. R. Schumann: Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck, op. 14 (Sonata núm. 3). J. Brahms: Variacions sobre un tema de Schumann, op. 9. E. Granados: Goyescas. PALAU DE LA MÚSICA. 20 D’ABRIL DE 2023.
En un recital plantejat pel pianista Javier Perianes sempre trobarem coherència en les obres seleccionades. A més, el pianista andalús sempre oferirà interpretacions transcendents gràcies a una expressivitat i musicalitat sublims. Perianes es troba en un moment artístic brillant que el situa com una de les grans referències del pianisme internacional. Per a la gran gira de recitals en la qual es troba immers ha concebut un programa perfectament estructurat amb una primera part en la qual fa dialogar la música de Clara Wieck, Schumann i Brahms i una segona de monogràficament reservada a la poètica que emana de les Goyescas de Granados.
La sensibilitat, el domini de les dinàmiques i l’elegància van planar en la interpretació de les tres obres de la primera part. La melangiosa peça núm. 4 de Bunte Blätter de Robert Schumann va servir d’inspiració per al Tema amb variacions de l’op. 20 de Clara Wieck i la vessant més nostàlgica de Robert inscrita en els Fulls d’àlbum, op. 124 van inspirar les Variacions op. 9 a un jove Johannes Brahms. Aquestes dues obres van emmarcar les Quasi variazioni: ‘Andantino’ de Clara Wieck, com a moviment inscrit dins la Sonata núm. 3 de Robert Schumann.
I el pianista andalús va expressar molt especialment el sentiment de serenor que brolla de les Variacions op. 9 de Brahms. Confegides quan un jove Brahms establia grans llaços d’amistat amb Robert i Clara, i en el període temporal que també coincidia amb l’intent de suïcidi de Schumann la nit del 27 de febrer de 1854, aquesta obra va esdevenir un suport incondicional a la figura de Clara. Considerada la més romàntica escrita per Brahms dedicada al gènere del tema amb variacions, hi conviu la dualitat pròpia del piano de Schumann. En una clara al·lusió als personatges de Florestan i Eusebius, Brahms n’estableix un paral·lelisme signant les variacions més dinàmiques amb el nom de Kreisler (el personatge de Hoffmann que va inspirar la cèlebre Kreisleriana) i amb el seu propi de Brahms reservat a les variacions més poètiques, més intimistes. I Perianes, ajudat per l’atmosfera que prèviament havia creat amb les Variacions de Wieck i de Schumann, es va embolcallar d’un pianisme poètic reflexiu i intimista; els seus pianissimi eren subtils, d’un refinament sempre afí a l’estil que porta mostrant-nos any rere any. Lluny de cercar una fogositat virtuosística, una explosió de sonoritats, Perianes ha copsat el més delicat de cadascun dels autors, els moments plens de refinament, de lirisme, i l’aprofundiment musical es convertia en la veritable màgia de la interpretació.
Perianes va manifestar la vessant més sublim d’unes obres encisadores per després seguir amb la mateixa pauta interpretant la música de les Goyescas de Granados. Allunyat de tota visió emfàtica, de crear una amalgama de colors d’amplis espectres, aquesta mirada de l’Espanya pintada per Goya va moure’s dins uns paràmetres idènticament poètics. Tècnica al servei de la musicalitat per ornamentar els bellíssims “Requiebros” i emocionar-nos amb una versió plena de subtilesa de “Quejas, o la maja y el ruiseñor”. Una versió de Goyescas mirada des d’un prisma subtil, despullada d’efectisme, tot cercant sempre el més essencial i amb una creació de plans sonors summament refinats. La balada “El amor y la muerte” brollava amb summa delicadesa i el punt just d’apassionament; a l’“Epílogo: serenata del espectro”, els registres greus de l’instrument –amb un piano que sempre l’acompanya en aquesta gira– emergien amb claredat gràcies a l’esplèndid ús del pedal. Perianes ens va oferir una mirada elegant i refinada de Granados i va acomiadar-se amb una de les joies del piano romàntic com és l’Intermezzo núm. 2, op. 118 de Brahms, “Andante teneramente” recreat fent honor a la definició d’expressivitat indicada pel compositor alemany.
