PALAU PIANO. Seong-Jin Cho, piano. J. Brahms: Klavierstücke, op. 76 (moviments núm. 1, 2, 4, 5). M. Ravel: Miroirs. R. Schumann: Estudis simfònics, op. 13. PALAU DE LA MÚSICA. 1 DE JUNY DE 2023.
El sud-coreà Seong-Jin Cho s’ha guanyat un reconeixement internacional absolut com un dels fenòmens pianístics més brillants sorgits l’última dècada. Als vint-i-nou anys, la seva carrera ja acumula uns èxits inversemblants. En un “llunyà” 2011 va obtenir –només amb disset anys– el tercer premi del Concurs Txaikovski de Moscou. Després de formar-se a París amb Michel Béroff, va assolir l’any 2015 el primer premi del Concurs Internacional Chopin de Varsòvia davant d’un jurat prestigiós de concertistes encapçalat per Martha Argerich. Aquest és el passaport per actuar a les sales més prestigioses de tot el món i al costat dels directors i les orquestres de màxim renom internacional. Un èxit rere èxit acompanya les seves actuacions en concerts o recitals –entre els quals una gira el 2017 amb la Filharmònica de Berlín, sota la direcció de Rattle– oferint un repertori immens, que abasta des de Concerts de Rakhmàninov, Chopin, Beethoven, Liszt… i un catàleg d’obres en solitari que conté des de música del Barroc fins a les grans Sonates romàntiques de Liszt o Chopin, fins a arribar a obres de Debussy, Ravel o Alban Berg.
Seong-Jin Cho tornava a Barcelona després de les recordades actuacions que l’havien portat l’any 2019 a interpretar un memorable Concert per a piano núm. 2 de Chopin i l’octubre passat una personal visió del Tercer Concert de Beethoven a L’Auditori. Ara, emmarcat en una extensa gira de concerts, actuava al Palau en solitari per oferir un programa complexíssim, integrat per una selecció de les Peces per a piano, op. 76 de Brahms, Miroirs de Ravel i els brillants Estudis simfònics de Schumann. Un Palau que presentava una bona entrada, en part obtinguda per una nodrida presència de públic sud-coreà i oriental, va rendir-se a un talent incommensurable de sensibilitat, tècnica i domini de la sonoritat.
Seong-Jin Cho, un gran admirador del pianisme del recordat Radu Lupu, sempre s’ha volgut mantenir fidel a una manera de tocar particular, coneixedor que posseeix una seguretat tècnica d’una precisió absoluta, igual que pianistes com Bruce Liu (el seu successor en el Chopin de Varsòvia) o Yuja Wang. I aquesta vessant tècnica, de la qual destaca un domini impecable del pes corporal en els atacs dels acords, un legato fonamentat en un articulat de precisió extrema i un control del pedal que propicia una nitidesa absoluta, ve acompanyada per la intel·ligència interpretativa. Seong-Jin Cho mai cerca l’efectisme per guanyar-se el públic, busca l’aprofundiment estètic que pugui transportar-nos al més essencial del missatge del compositor. En ell, la tècnica, base fonamental per a tants pianistes, només és un mitjà per assolir el més profund del missatge estètic, aprofundit, meditat, que està proposat en l’obra que passa per les seves mans. Per això, des de la primera nota del “Capriccio poco agitato” de Brahms, el món poètic, romàntic, vehement en la justa mesura, delicat en l’expressió, va començar a fluir d’una manera quasi màgica. Un pianisme elegant, brillant, que tant ens va evocar aquella elegància de Lupu, en què res s’escapava d’un control expressiu d’una bellesa colpidora. Màgic va resultar el seu “Intermezzo”, ple de sensibilitat, elegància i exquisidesa.
Després, les temibles complexitats que envolten els Miroirs de Ravel. Va ser una classe magistral de domini del pedal, de la ressonància, de la diversitat de timbres per seduir amb la recreació d’una atmosfera màgica i onírica que va tenir moments sublims en Une barque sur l’océan i, per descomptat, amb una recreació plena de color, ritme i velocitat en les temudes notes repetides de l’Alborada del gracioso.
Els Estudis simfònics de Schumann van ocupar la segona part del recital. La versió de Seong-Jin Cho va incidir en el caràcter orquestral, amb un relat que avançava pel seguit de variacions amb unes sonoritats simfòniques, amb heroisme, amb un desplegament tècnic d’octaves i arpegis coronats pel cèlebre “Finale: Allegro brillante”. El seu Schumann adquiria una fortalesa que mai deixava de costat les sonoritats més subtils; una visió robusta, d’una varietat d’efectes –amb inclusió de dues de les variacions pòstumes– que se succeïen sense descans i que aprofundien en la càrrega expressiva més essencial de la partitura. Seong-Jin Cho va coronar, entre els bravos del públic, la seva actuació amb dues obres de Händel: l’“Ària amb variacions” de la Suite HWV 430 –sense l’ús de cap pedal i amb un joc d’ornaments dignes, per la claredat i precisió, del millor Sokolov– i l’elegant “Minuet en Sol menor” de la Suite HWV 439 en l’arranjament de Wilhelm Kempff, com a rúbrica d’un recital memorable.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
