FESTIVAL BACHCELONA.
-Shunke Sato, violí. Obres de Mattheis, Bach, Von Westhoff i Rust. RECINTE MODERNISTA HOSPITAL DE SANT PAU. 23 DE JULIOL DE 2018.
-Trio Fortuny. Obres de J. Ch. Bach, C. Ph. E. Bach, J. S. Bach, Kurtág, Xostakóvitx i Mendelssohn. LA PEDRERA. 24 DE JULIOL DE 2018.
Si una virtut ha tingut enguany la nova edició del Festival Bach de Barcelona, el Bachcelona, ha estat la realització de concerts i activitats en diferents àmbits de la ciutat, com el Palau, el Museu Marès, la Pedrera o la Sala Domènech i Montaner, l’antiga sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau amb les escultures de Pau Gargallo, la bellíssima barana de pedra amb lletres gòtiques i la seva alçada de divuit metres. En aquest espai va actuar l’extraordinari violinista Shunske Sato, concertino del Concerto Köln, habitual convidat de la Freiburger Barockorchester i director artístic del projecte All of Bach de la Netherlands Bach Society, que té la intenció de filmar tota la música de Bach els propers anys. Sato, en solitari, va oferir-nos un programa integrat per obres d’autors poc habituals, com Mattheis –contemporani de Bach–, Westhoff –d’una generació anterior– i Rust, que nascut el 1739 i mort el 1796 ja anuncia un estil més proper al Classicisme.
Obres d’agilitat, d’ornamentacions complexes, de sentit expressiu refinat que juntament amb una brillant interpretació de la Sonata BWV 1003 servien de preàmbul a la veritable pedra angular del programa, la “Ciaccona” de la Partita núm. 2. El talent de Sato, interpretant amb subtil refinament, captivà l’atenció del centenar de persones que escoltaven aquesta música sublim en aquest meravellós marc arquitectònic modernista. Sato és un violinista que posseeix un meravellós control de la sonoritat, amant del joc de contrastos en unes versions que defugen tot tipus de vibrato i que cerquen una puresa conceptual, una objectivitat amb la qual atorgar tot el protagonisme a l’obra que té entre mans, en detriment d’un insubstancial lluïment personal. Sato cerca i troba l’essència de l’obra, no cau en exhibicions vàcues de virtuosisme ni en un excés d’apassionament. La fluïdesa, la concreció, la claredat conceptual ens van fer reviure una vegada més tota la màgia que envolta aquesta “Ciaccona”, obra paradigmàtica del repertori per a violí.
Un dia després el Trio Fortuny oferia a la sala de la Fundació Catalunya-La Pedrera un concert titulat “Hommage à Johann Sebastian Bach”. Tres reconeguts intèrprets com són el violinista Joan Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia (tots ells músics que han estat participants al programa Residències Musicals de La Pedrera) van idear un programa que va anar de menys a més. Dos trios pertanyents a Johann Christian i Carl Philipp Emanuel Bach d’un estil galant que seguia estrictament unes pautes harmòniques i en què el piano tenia un protagonisme absolut eren avantsala a la interpretació a càrrec de Pau Codina de la Suite núm. 2 de Bach.
En la seva versió, Codina va mostrar el seu reconegut talent i interpretà amb una nitidesa de pulsació, amb un control de la sonoritat adient al sentit expressiu de la musicalitat de l’obra i sense voler caure en un contrast excessiu de dinàmiques, tot assolint així una lectura de línies molt pura. La versió tenia com a contrapunt i intercalant-se entre cadascuna de les danses els Sings games and messages de Kurtág (1926), interpretats per Joel Bardolet, un toc contemporani que no deixa de ser una de les tantes i tantes experimentacions –algunes amb més criteri que d’altres– que s’han fet prenent la música de Bach com a referència. La segona part es va iniciar amb el monumental Preludi i fuga núm. 24, op. 87 de Xostakóvitx, autor que com Bach va fer un recorregut –a la manera d’El clavecí ben temperat– escrivint per totes les claus majors i menors de l’escala cromàtica. Un toc elegant, majestuós, adient amb el caràcter de l’obra va permetre escoltar un pianista de la categoria de Marc Heredia desgranant tota l’essència i musicalitat que desprenen les inconfusibles harmonies del compositor rus.
En un homenatge a Bach no podia mancar una obra de Mendelssohn per motius sobradament coneguts dels melòmans, i el seu Trio per a piano núm. 1, op. 49 es va erigir en l’obra que va permetre escoltar el Trio Fortuny en la seva plenitud. Brillant, apassionat, conjuntat expressivament i de tempos, el Trio van pouar en l’essència romàntica de Mendelssohn i va fer brollar amb naturalitat la deliciosa musicalitat que conté una de les pàgines cambrístiques emblemàtiques del repertori. Una versió que a moments ens situava en l’atmosfera d’una de les Cançons sense paraules, en d’altres en la frescor que brolla al Somni d’una nit d’estiu, i a moments en tot l’aprofundiment de l’“Obertura” de Les hèbrides. Aquesta obra escrita l’any 1839 i publicada un any després assolia, gràcies a una interpretació brillant, dinàmica i portadora de tot el refinament melòdic i apassionament virtuosístic, tot el seu sentit musical magistralment tramès pel Trio Fortuny. Ja fora de programa, Marc Heredia va interpretar el cèlebre “Adagio” del Concert per a oboè de Marcello transcrit per J. S. Bach i en una sala annexa Pau Codina i Joel Bardolet interpretaven Invencions a dues veus de Bach, mentre el públic que va omplir la sala anava abandonant l’edifici de Gaudí.
Imatge destacada: Trio Fortuny (foto d’arxiu)
