PALAU 100 PIANO. Grigory Sokolov, piano. Obres de Schumann i Chopin. PALAU DE LA MÚSICA. 21 DE JUNY DE 2016.
Per Miquel Gené
Podríem dir que desprèn emoció des del mateix moment en què apareix a l’escenari, amb posat de pianista de la vella escola, mirada perduda i gest contingut. I quan seu al piano, retirant-se la cua del frac, i es prepara per caure damunt l’Steinway tènuement il·luminat.
Podríem dir que basa la seva tècnica en el control del pes, transmès des de tot el cos al teclat a través de l’esquena, el colze, el canell i els dits. I que materialitza aquest gest mecànic i estètic en un so càlid, impressionantment ric en ressonàncies modulades per un exquisit joc de pedals.
Podríem dir que dedica gran part del seu esforç a relacionar una nota amb l’altra, a cuidar tot allò que passa entre aquestes, i a modular aquest tot i fer-lo encaixar en la immensitat de plans que obre i tanca a voluntat.
Podríem dir que fa certa màgia amb el fraseig o que aquest senzillament és màgia, quan una nota que sembla desaparèixer es torna a materialitzar en la següent, la seva resolució, i així en una cadena infinita a través de la qual ens guia magistralment per les melodies.
Podríem dir que planteja les obres des de la màxima “menys és més” i que en l’ús del contrast sempre juga a minimitzar elements, tot tendint a reduir volums i a utilitzar el rubato més per frenar que no pas per accelerar.
Podríem dir que és transcendent quan és capaç de convertir un sol so, o un grup de sons, en immensos camps oberts, massa fugaços per ser copsats en tota la seva plenitud, però que precisament per això congelen el temps al nostre voltant. I que pren aquest temps i el fa seu i hi juga amb nosaltres a dins.
Podríem dir que ens esgota fins a deixar-nos secs, que ens dóna tant durant tanta estona que ja no podem més, i que en la lluita final bis-aplaudiment-bis-aplaudiment ens derrota per KO.
O, simplement, podríem dir que és Grigory Sokolov, un dels músics més extraordinaris que habiten, sense cap mena de dubte, aquest planeta.
