Eduardo Fernández, piano. 2 CD. Orpheus, 2016
Els noranta Preludis per a piano llegats per Skriabin engloben un període creatiu que abraça des del 1888 fins al 1914, un any abans de la seva mort. Música emblemàtica, plantejada com a estudis o nocturns que cerquen un rerefons místic i espiritual de personalitat inconfusible. Skriabin hi empra cromatismes, rítmiques com la del 15/8, harmonies complexíssimes que acaben per assolir el seu “acord místic” ordenat a distància de quartes. Obres, en definitiva, de sonoritats màgiques pròpies del simbolisme rus del qual era el màxim representant i en què queda palesa la seva vessant més conceptual i filosòfica. Eduardo Fernández entra dins aquest món creant una atmosfera de gran intensitat i mostrant un poder “camaleònic” per passar dels climes més dramàtics clarament postromàntics fins a les sonoritats més conceptuals pròpies de l’atonalisme lliure.
La versió sembla desprendre colors en les sonoritats (recordem que Skriabin posseïa la capacitat sensitiva de la sinestèsia), cuida l’harmonia i transmet mitjançant un delicat lirisme tota l’essencialitat pròpia de la personalitat musical tan complexa i innovadora d’Skriabin. Aquest pianista ha aprofundit dins un món complexíssim per transmetre un missatge carregat d’una fortalesa i riquesa musical d’acord amb l’essència particular d’Skriabin.
