Per Albert Suñé
Sempre és un plaer escoltar el piano d’Ignasi Terraza en formació de trio. Però dimarts 30 d’octubre hi va haver l’oportunitat de sentir-lo absolutament sol, sense cap mena d’acompanyant, ja que es tractava de la presentació del seu darrer disc, Sol-it (Swit Records), fet que es va dur a terme al Jamboree.
La maduresa a què ha arribat Terraza és impressionant. Domina el teclat amb una facilitat extraordinària, a la vegada que en domina tots els tons. És a dir, sap modular perfectament segons el tema que interpreta. Si a tot això, hi sumem que el concert, d’una hora i quart de durada, no es va fer mai pesat ni avorrit, arribarem a la conclusió que el pianista català, de tècnica impressionant i sensibilitat exquisida, es troba en un moment de forma excepcional.
Terraza oferí un parell de temes del seu disc anterior, el superb Live at The Living Room, Bangkok. Foren la seva composició “An emotional dance” i “Sweet Georgia Brown”. Evidentment, hi va haver de donar un altre alè, perquè no és el mateix actuar amb els magnífics Pierre Boussaguet (contrabaix) i Esteve Pi (bateria), que fer-ho sol. Però el primer tema, eminentment bell, conservà la mateixa frescor i alegria, malgrat que la bossa nova fou molt menys marcada. Del segon, un blues, en va tornar a fer una versió com per treure’s el barret.
El pianista entrà a fons en altres estàndards. Que anaren des de “Sweet Lorraine” fins al “Relaxin’ at Camarillo” de Charlie Parker, passant pel popular “Rossinyol que vas a França”, “One of thouse things” i “Than more you know”, entre d’altres. On oferí també tot el cabal de la seva sapiència. És a dir, s’endurí en el be-bop, es balancejà en el blues, i oferí infinits detalls en el swing. Especialment en l’esmentat darrer tema, en què confluïren una creativitat i uns feelings excepcionals.
Ignasi Terraza continua volant a un altíssim nivell. Que continuï la ratxa.
